Nadala buscant hostatge, d'Artur Iscla

Cansats de demanar a cada porta,

buscant plens de neguit acolliment,

la negativa obtenien per resposta

amb la mirada més indiferent.

Agafats de la mà caminant silenciosos

sentien dintre el pit un gran neguit,

no sofrien per ells, sinó plorosos

pensaven amb el que passaria aquella nit.

Un hostaler els cridà que s'apropessin

i ells temerosos restaven estranyats,

tothom els rebutjava i que els cridessin

fou com si el cel s'obrís en el seu pas!

Entreu! digué no és pas que tingui hostatge

però el noi i jo dormirem en un racó,

la nostra llar i taula és casa vostra

i sopareu amb nosaltres si us fa bo!

I el Déu-Infant aquella nit naixia

i el miracle d'Amor s'havia realitzat!

Tot l'univers amb els àngels s'omplia

donant la pau als homes de bona voluntat!

D'aquell hostal la gent només sabia

que hi havia nascut el Redemptor,

hi acudia tothom per admirar el que un dia

no va pensar amb el cap sinó amb el cor!

La NADALA que us conto no és veritat

només volia avui modificar la història,

perquè tots podem fer-ne una realitat

guardant el seu exemple en la memòria.

Si des d'aquest Nadal desterrem l'egoisme

i fem que tan sols en nosaltres visqui l'amor

veurem que el Crist té el rostre del proïsme

no pensant amb el cap sinó amb el cor!

Artur Iscla. Nadal 1979.

.