19 d'agost: Sant Magí.

dijous, 16 d’octubre de 2014

L'àngel del racó. Poema de Nadal d'Artur Iscla

Naixement de Jesús. Retaule barroc de Moià.
Retall d'una foto d'Àngela Llop
En un racó del cel, un angelet plorava,
amb les ales caigudes, sempre trist i amargat.
Ell no era com els altres, mai jugava o volava,
i els companys el deixaven i es veia marginat...

Un jorn que tots els àngels la terra contemplaven,
ansiosos esperant que s'acabés l'Advent,
ell sol en un racó, els ulls se li negaven,
per veure el gran miracle del Déu fet ser vivent!!

De sobte un crit de joia emplena l'univers,
i neix la Salvació per gràcia de Maria!
Els àngels es despengen com un oceà immens,
cantant les benaurances de pau i d'alegria!!

A l'angelet tristoi el Pare se'l mirava,
i al dir-li: CORRE, VES-HI! es va posar a plorar!
Ell no era com els altres, i allò que li manava,
no podia pas fer-ho, per no saber volar...

Déu el prengué en els seus braços amorosos de Pare
i el posa a l'establia molt aprop de l'Infant,
tan aprop, que amb les manetes, Jesús l'acariciava,
i va fruir la joia que ell desitjava tant!!

Si mai et trobes sol o trist i abandonat,
i penses que la vida per a tu no té sentit,
tingues present que Déu per l'home marginat,
té al seu cor de Pare el lloc més preferit!!

I perquè te'n recordis de l'ÀNGEL DEL RACÓ
i mai de tu s'esborri la seva recordança:
FES QUE A LA TEVA VIDA NO HI FALTI LA IL·LUSIÓ,
I SIGUIS SEMPRE MÉS UN HOME D'ESPERANÇA!!!

Artur Iscla. Nadal 1980.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada