Què t'he fet, oh poble meu? Càntic de Mn. Cinto Verdaguer

Crucifixió. Pintura sobre fusta de Joan de Borgunya (s. XVI)
Museu d'Art de Girona


Què t'he fet? -Jesús te crida-.
Què t'he fet, oh poble meu?
T'he estimat més que la vida,
i tu em dónes mort en creu.

Què t'he fet, oh vinya impura,
jardí un temps del meu amor,
que ets per tots font de dolçura,
i ets per Mi font de dolor?
Quan per tu d'amor moria,
què poguí fer que no fes?
Te doní tot quant tenia,
què podia dar-te més?

Sent jo Rei de l'alta Glòria,
tot m'entrego a cada u;
vos tinc tots en la memòria,
i en son cor no em té ningú!
Prou espero en lo Sagrari
les visites d'amistat;
trist de Mi! Com al Calvari
ploro en trista soledat!

Nit i dia us obro els braços;
pecadors, com no hi veniu?
Seguesc sempre vostres passos;
pecadors, per què em fugiu?
Mon amor, que mai se cansa,
cap al cel vos va cridant,
i heu ferit amb una llança
aqueix cor que us ama tant.

Si amb amor l'amor se paga,
poble meu, com m'has pagat?
És mon cos tot una llaga,
per què tant m'has assotat?
Mereixies un suplici;
l'he passat per ton amor;
i ara em deixes per lo vici!,
per vil fang deixes mon or!

Vinya meva, vinya amada,
per Mi fores ben cruel;
perquè amb sang jo t'he regada
tu m'has dat vinagre i fel!
T'he guarnida amb flors divines,
te doní mon cor per font,
i tu em dónes sols espines
que coronen lo meu front!






Comentaris

  1. Llàstima que la música no estiga a l'altura del text de mossén Cinto! Amb tasnt de profit que se li pot treure a uns versos tan inspirats!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada