dijous, 6 de desembre de 2012

Cant de Nadal: El Noi de la Mare

Una altra versió del Noi de la Mare: Què li darem...

Mare de Déu i el Nen
Pintura de Montse Peró
Mentre Maria bressava i vestia
son ros i tendre Fillet que no dorm,
perquè no plori ni en terra s'enyori,
dolça li canta dolceta cançó:
—No ploris, no. Manyaguet de la Mare,
no ploris, no, que jo canto d'amor.

Cada gronxada et daré una abraçada,
cada abraçada un beset amorós;
mes rosses trenes seran tes cadenes,
niu i alcoveta les ales del cor.

Que n'és de bella ta galta en poncella!
que en són de dolços tos llavis en flor!
Són una rosa que els meus han desclosa
sols per xuclar-ne la mel de l'amor.

Feu-li, orenetes, cançons d'amoretes;
canta-li albades, gentil rossinyol;
si t'és poc fina ma falda de nina,
baixin els àngels del cel un bressol.

Siguin ses ales glacé de tes gales,
siguin sos braços coixins de ton cos;
jo per tos polsos en tinc de més dolços,
per embolcar-te, les teles del cor.

Siguin ta faixa, si el cel no te'n baixa,
quatre palletes de sec poliol,
quatre palletes tot just floridetes
que et servirien de faixa i llençol.

Guarniu-me'l, àngels, bresseu-me'l, arcàngels,
d'aire bon aire, tot fent-li l'amor;
mística bresca que el cel li servesca
si en llet de Verge no troba dolçor.

Dels Reis l'estrella claríssima i bella
n'és baixadeta a posar-se en ton front;
quan ells et miren gelosos se'm giren:
"Quina faldada de perles i flors!"

Totes s'esfloren les flors que t'enyoren,
feia-les néixer ton riure melós.
Tornen reviure si els tornes a riure,
mes, ai! sols veuen rosada de plors.—

Quan se n'adonen els àngels entonen
càntics de festa que es tornen de dol:
"Amb tu abans d'hora clareja l'aurora,
amb tu abans d'hora s'ha de pondre el sol"

Mentre Maria el bressava i vestia,
veu ses manetes creuades al cor;
prou l'endevina d'amor la joguina,
que el Fill i Mare barregen sos plors.
—No ploris, no, Manyaguet de la Mare,
que en la creu dura morirem tots dos.—


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada