divendres, 21 de desembre de 2012

Goigs a la Mare de Déu de les Ferreries. Palafolls (Maresme, Barcelona)

Tota pulcra i beneïda
nada sou del trono d'Adam
i li dareu nova vida
de la soca fins al ram.
Laudatòries lletanies
us endreci el cor humà.

Verge de les Ferreries,
dau-nos fortitud i pa.

Cada poble de la terra
com a seva us posa nom,
us en posa cada serra,
cada lloc, cada tocom.
Seves vostres fesomies
vol la pols, que us infantà.

Nat tot just petit vilatge
dins el pla de Palafolls,
vostre eximi patronatge
implorava de genolls.
Les ventures i alegries
sap que són a vostre mà.

Sota vostra guarda santa
el vilatge anà creixent.
És encara xica planta
mes ja bada flors al vent.
Flors d'amor i cortesies,
temples bells us dedicà.

Nostres cases benamades
presserveu de torbs i llamps
i allunyeu les pedregades
que desolen nostres camps.
Pestilències i heretgies
no deixeu pas arribar.

Que l'amplíssima Tordera,
plena d'aigua bogejant,
dins la gola un llamp de fera,
va les mates assaltant.
Ses terribles correnties
aparteu del nostre pla.

Si del ferro, que s'hi obrava,
nostra vila nom cullí,
feu que forta sa gent brava
com el ferro es pugui dir
en treballs i gallardies
i en la fe del cristià.

Nostre pa de cada dia
bé l'havem de menester,
el de l'alta Eucaristia
i l'humil de blat groller.
Junti'ns l'un amb el Messies,
sigui'ns l'altre, aliment sa.

Nostres barris i masies
us veneren d'anys enllà.
Verge de les Ferreries,
dau-nos fortitud i pa.

Joaquim Ruyra. Enviada a mestre Cumellas el 23-I-1916 i publicada a La Veu de Catalunya el 5-I-1922.

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada