 |
| Diorama nadalenc. Família amb el pessebre Fet per Roser Ayala amb figures de Montserrat Ribes Associació Pessebrista de Vilanova i la Geltrú |
Sense cap gest solemne
però sí amb aquella força
que no se sap ben bé d'on surt,
amb molta tendresa
i la persistència d'allò que és imprescindible,
arriba el Nadal.
I aquest any ens plau més que mai la seva presència.
A tothora, i sense voler,
ens veiem arrossegats
per paraules balbes i decebedores
que presagien dies de bufanda i gorro calat.
Per això necessitem
aquells glops d'alegria dels llums al carrer,
l’olor d'ametlla dels torrons de xixona,
la música de les converses de sobretaula,
el poema a mig dir del nen a la cadira
i les mirades còmplices dels qui ens estimen.
I en un racó del menjador,
però sempre present,
el pessebre,
renovant el compromís amb la vida.
—Xavier Huguet Jansà, Nadal 2012—
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada