Què t'he fet, oh poble meu? Càntic de Mn. Cinto Verdaguer

Crucifixió. Pintura sobre fusta de Joan de Borgunya (s. XVI)
Museu d'Art de Girona

Què t'he fet? -Jesús te crida-.

Què t'he fet, oh poble meu?

T'he estimat més que la vida,

i tu em dónes mort en creu.

Què t'he fet, oh vinya impura,

jardí un temps del meu amor,

que ets per tots font de dolçura,

i ets per Mi font de dolor?

Quan per tu d'amor moria,

què poguí fer que no fes?

Te doní tot quant tenia,

què podia dar-te més?

Sent jo Rei de l'alta Glòria,

tot m'entrego a cada u;

vos tinc tots en la memòria,

i en son cor no em té ningú!

Prou espero en lo Sagrari

les visites d'amistat;

trist de Mi! Com al Calvari

ploro en trista soledat!

Nit i dia us obro els braços;

pecadors, com no hi veniu?

Seguesc sempre vostres passos;

pecadors, per què em fugiu?

Mon amor, que mai se cansa,

cap al cel vos va cridant,

i heu ferit amb una llança

aqueix cor que us ama tant.

Si amb amor l'amor se paga,

poble meu, com m'has pagat?

És mon cos tot una llaga,

per què tant m'has assotat?

Mereixies un suplici;

l'he passat per ton amor;

i ara em deixes per lo vici!,

per vil fang deixes mon or!

Vinya meva, vinya amada,

per Mi fores ben cruel;

perquè amb sang jo t'he regada

tu m'has dat vinagre i fel!

T'he guarnida amb flors divines,

te doní mon cor per font,

i tu em dónes sols espines

que coronen lo meu front!