CLAMORS DE LAS ANIMAS A LOS FAELS.
Puis que podeu aplacar,
jermans el nostro dolor,
suplicau tots al Señor,
que nos port á descansar.
El dolor qui mes penades,
nos te, y que nunca pare,
es estar per temps privades,
de mirar á Deu la cara
pues para poder gozar
la vista del Criador.
...
Ploraveu amargament,
quant mos varem separar,
y are injustament,
no mos voleu ajudar,
ja que voleu disfrutar,
del nostro propi suor,
usau de compasió,
pues mos podeu ajudar,
Suplicau tots al Señor,
que nos port á descansar.
Font: bibliogoigs |
Església de Sant Vicenç Ferrer o dels Dominics a Manacor |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada