 |
| Convent i ermita de santa Anna, a Blanes |
SANTA ANNA DE BLANES (de Joaquim Ruyra)
No té cap glaç tan dura panna
com el del cor de certa gent.
Quants fan la festa de Santa Anna
sens en la Santa parar esment.
Van a sarau, a les barraques
de jocs i monstres, al concert,
a les sardanes, focs i traques...
quasi no deixen res per verd.
Només obliden la patrona
per qui la festa es va establir,
aquella dama tendra i bona
que tant els pot afavorir,
aquella santa que, honorada
pels nostres avis segles ha,
a Blanes baixa en tal diada
amb tot de gràcies a la mà.
Formosa dama de l'Empiri,
símbol de seny i pietat,
calze admirable d'aquell lliri
que amb Déu uní la humanitat:
sigueu benigna amb els que viuen
en vostre dia absents de vós,
i, embriagats, salten i riuen
sens acudir al vostre redós.
Penseu que estan sobre una fossa
i que llurs peus la mort empeny;
no els atieu cap cop de crossa;
doneu-los llum, doneu-los seny.
Força devots teniu encara
entre els que aquí mantenen llar.
Beneïu Blanes com a mare,
beneïu Blanes: terra i mar.
(retall del diari "El Matí")
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada