Goigs de la Perfecta Alegria dedicats a sant Francesc d'Assís

ELS GOIGS DE LA PERFECTA ALEGRIA EN HOMENATGE DELS "AMICS DELS GOIGS" A SANT FRANCESC D'ASSÍS EN EL VII CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT (1182-1982). 

GLOSSA FIDEL DEL CAPÍTOL VIII DE "LES FLORETES".

Editats com a record de l'acte inaugural de l'estatge dels Amics dels Goigs dins la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona el dia 13 de maig de 1983, any del Centenari de l'edifici del Seminari Conciliar.

De lluny arriba el ressò

que mai més s'apagaria.

"Digues, germà, si això

és la perfecta alegria!"

En la nit de fosca i gel

tots dos fan la caminada,

amb una flama arborada

dins els cors, d'amor i zel.

Fra Lleó sentia un plor

que arrosava i entendria.

...

Perquè abraça els béns de Déu,

els oprobis, les sofrences;

les joies amb què t'agences

són del Crist, i res és teu.

No et gloriïs de cap do,

perquè d'Ell et pervenia.

I lloar Déu per això

és la perfecta alegria.

I encara ens puny el ressò,

goig i consol cada dia.

"Digues, germà: sols això

és la perfecta alegria."