 |
| Mare de Déu del Mont. Foto: Josep Maria. |
OH VERGE DEL MONT...!
Santa Maria, Verge del Mont,
coloma blanca vinguda en terra
d'allà on les Verges i els Àngels són,
a les cingleres d'aquesta serra,
que torna en flames el sol qu'es pon
com un incendi de cels i terra;
Jo prou voldria dur-te a mans plenes
tresors i deixes per ton altar,
jo prou voldria dur-te'n ofrenes:
per enflairar-te les santes trenes
perfums de l'Àsia que fan aimar
i com estrelles de nits serenes
diamants que l'Índia cria en ses venes
i on t'hi poguessis emmirallar.
Jo prou voldria des de la plana
fer-te una escala de marbre blanc,
fer-te una rambla fins ta solana
que no fos terra, ni pols, ni fang.
Més, ai, Madona de ma infantesa...!
no poden dur-te mes tristes mans
ni el misser òbol de la pobresa...
Perquè així ho volen els llops humans.
Mes d'eixes coses Tu no te'n cuides,
sols ens demanes l'or de l'amor,
i si en divícies mes mans són buides,
d'amor, oh Verge me'n vessa el cor.
Cap a mi estent-les tes mans de rosa,
marca'm amb elles bajos i esculls,
dóna'm ta ajuda miraculosa,
dóna'm la gràcia que tens als ulls.
—Sebastià Trullol i Plana, Navata, 30 d'octubre de 1930—
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada