 |
| Sant Crist que després de la persecució religiosa del 1936-39 es va fer servir a la parròquia de Sitges per a la pràctica del Via Crucis. Actualment es troba al presbiteri de la Capella de l'Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges. Possiblement correspon a la imatge del Crist del Bon Viatge. Més informació d'aquest Sant Crist... Foto: 11299883 |
* Estrofes i tornada que es cantaven a Sitges, abans i després de la persecució religiosa (1936-1939), durant la pràctica del Via Crucis. Van ser publicades a Nostra Tasca, el 19 de març de 1932 —en desconeixo la música—.
A Reus també es cantaven aquestes estrofes.
Gràcia, Jesús meu,
vinc a demanar-vos,
per acompanyar-vos
quan portau la Creu
i al Calvari feu
camí tan pesat.
SIA PER A SEMPRE
JESÚS ALABAT.
Pilat la ignocència
de Jesús coneix,
que mort no mereix
li diu sa consciència,
i no obstant, sentència
de mort l'hi ha firmat...
De cap a peus és
Jesucrist llagat,
quan li han carregat
la Creu de tant pes
per morir després
en ella clavat...
Contempla també
Jesús com estava,
tan flac caminava,
que a terra caigué;
home mira bé
el pes del pecat...
Carrer d'Amargura
sa mare el trobà.
¿Qui explicar podrà
dels cors la fretura?
!Un fill sens figura,
un fill tan amat!...
Com ja flac el veren
per portar la Creu,
Simon Cirineu,
que l'ajudés feren:
no morís temeren
de forces faltat...
La toca es llevà
una dona aquí,
i el rostre diví
amb ella eixugà;
i en la qual quedà
tal rostre estampat...
Anant Jesús pres
entre gent malvada,
cau altra vegada,
fatigat del pes.
Ai! que no pot més
de flac i cansat!...
Quant vent-lo penar
les dones miraven
i tristes ploraven,
les va consolar;
les volgué ensenyar
plorar els pecats...
Fa aquesta jornada
amb tanta fatiga,
que a caure l'obliga
tercera vegada;
la Creu és pesada
i Ell debilitat...
Calvari arribaren,
on sent despullat,
en son cos sagrat
llagues renovaren;
beure li donaren
vi amb fel mesclat...
De mans i de peus
en creu el clavaren,
i desconjuntaren
molts dels ossos seus;
Ai! vils pecats meus,
com l'haveu posat!...
Després que el Senyor
estigué clavat,
la Creu han alçat
amb ràbia i furor;
Veus, per ton amor,
com està tractat?...
Baixat de la Creu
sa Mare el prengué,
i als braços tingué
el cos del Fill seu;
de cap a peus veu
ferit i llagat...
Dins la sepultura
posen aquell cos
que era tan hermós,
i ara sens figura.
Ai!, en què amargura
sa Mare ha quedat...
Me pesa Senyor,
d'haver-vos ofès;
tan de bo pogués
morir de dolor,
avorrint de cor
la culpa i pecat.
SIA PER A SEMPRE
JESÚS ALABAT.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada