COBLES A LA NATIVITAT DE JESUS PER CANTAR-SE LA NIT DE NADAL QUE ÉS NIT
D'ALEGRIA.
Anem, pastors, a Betlem,
caminem, anem, anem!
Alla farem sardaneta.
Tunc que te'n tunc,
que te'n tunc,
que te'n teta.
Si l'àngel no és mentider,
jo bé sé on el trobaré:
allà, en aquella coveta.
- On anem, oh, gent de Déu,
sense esclops i amb tanta neu?
- Si l'Infant no té robeta...
- Déu vos guard! I va de bo.
Poseu-ne vi al porró
i també alguna neuleta.
- Ai, quin minyó tan petit!
Com se diu qui l'ha parit?
- Crec que s'en diu Marieta.
- Ai, quin minyó tan bonic!
Jo li regalo un cabrit
i li beso la maneta.
- Aquí va aquest formatget
per quan Ell serà grandet
que en tindrà forces dentetes.
- Jo, per la pobra partera,
deixo l'olla i la cullera
i una gallina grasseta.
- Jo aquest gall d'indi tan gros
el regalo al seu espòs
que en farà bona festeta!
Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona. |
Font: Jordi Codolar Llosent |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada