Goigs a l'emperadriu santa Cunegunda. Montserrat (Bages, Barcelona).

GOIGS EN LLAHOR DE SANTA CONEGUNDA VERGE, EMPERATRIU D'ALEMANYA MONJA Y FUNDADORA DE UN CONVENT DEL ORDE DE SANT BENET: Y ES VENERADA EN UN ANTICH ALTAR EN LO REYAL MONESTIR DE MONTSERRAT, PRINCIPAT DE CATALUNYA. QUAL FESTA CELEBRA L'ESGLESIA EN LO DIA 3 DE MARÇ. COMPOSTS PER UN ESTUDIANT DE TEOLOGIA. Any 1869.

Santa Cunegunda de Luxemburg,
esposa de sant Enric.

Ceptre, purpra y gloria immunda
Per Deu, haveu trepitjat:
Alcanseunos Congunda
L'esperit d'humilitat.

Prop del Rhin, riu abundós,
Qual aygua argentada banya
A la gran patria Alemanya,
Nasquereu un dia vos:
Títol de noblesa honrós
Vostres pares vos han dat.
...
Era Enrich, Princep famós,
Temut en la pau y guerra,
Benvolgut dels de sa terra
Com un pare bondadós:
Unida ab tant bell espós
Cresquereu en santedat.
...
De aquest mon vos despedireu
Quan vostre espos vá morí,
Entrant dins d'un monestí
Habit penitent vestireu:
La pobresa preferireu
A l'imperial majestat.


Santa Cunegunda de Luxemburg (Luxemburg o Castell de Gleiberg, ca. 975 – Abadia de Kaufungen, 3 de març de 1040) va ser l'esposa de l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, també canonitzat. 
Va ser molt activa en política, assessorant el seu marit i prenent part en els consells de l'Imperi. En 1014, va anar amb Enric II a Roma, on van ser coronats emperadors pel papa Benet VIII. Quan Enric morí el 1024, Cunegunda va ésser regent, amb el seu germà, fins que fou elegit successor Conrad II.
Ja retirada del govern, el 1025 es va retirar a l'Abadia de Kaufungen, convent de monges benedictines que ella mateixa havia fundat a Kaufungen (Hesse). Hi va morir el 1040, essent enterrada amb el seu marit a la Catedral de Bamberg.
Va ser canonitzada per Innocenci III el 29 de març de 1200.

.

Comentaris