Temps Pasqual: Reina del Cel, alegreu-vos, Al·leluia!...
25 d'abril: Sant Marc evangelista.
27 d'abril: Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.

dimecres, 1 de març de 2017

Goigs a la Mare de Déu de la Llibertat. Capella d'en Marcús a Barcelona (Barcelonès, Barcelona)

GOIGS DE NOSTRA SENYORA DE LA LLIBERTAT, SITUADA EN LO ALTAR DEL SANT CHRISTO, DE LA CAPELLA DE MARCÙS. Any 1714.

Si en urgent necessitàt,
nostre clamor vos implora:
Assistiunos Gran Senyora
Verge de la Llibertat.

Es per cert de admiraciò
en esta Santa Capella
vostra Imatge antigua, y bella,
que per Soberá blasò
sens Nom, ni Invocaciò
fins vuy havem venerát.
...
Es ben fundada esperança
per la Excelent Barcelona,
tenir tan Noble Patrona
ahont sa guia afiansa,
y en dos imatges alcansa
Patrocini assegurat.

Als vostres devots, Senyora,
que humils vos hem invocát:
Assistiunos Gran Senyora
Verge de la Llibertat.


Capella d'en Marcús, al carrer dels Corders de Barcelona. És una de les capelles més antigues de Barcelona, construïda amb el finançament de Bernat Marcús.
Foto: barcelona music walks.
Interior de la Capella, on s'hi venera la Mare de Déu de la Guia.
Foto: APU Barcelona.

Història d'aquesta advocació de Mare de Déu de la Llibertat:
—Copiat del web d'en Bartomeu Mestre i Sureda, on hi podeu trobar més informació—

Durant la Guerra de Submissió, a banda de la Mare de Déu de la Mercè i de la del Roser, els assetjats invocaven sobretot els dos sants barcelonins: Sant Raimon de Penyafort i Santa Eulàlia. Quan el setge es va accentuar, va néixer una nova devoció. Aprofitant una de les imatges romàniques de la capella d'en Marcús, situada a l'altar del Sant Crist, que representava una Mare de Déu sense cap identificació concreta, els barcelonins la potenciaren i veneraren com Nostra Senyora de la Llibertat i va obtenir d'immediat una gran devoció popular.

El 1714, en el moment més àlgid del setge de la ciutat, es varen editar els goigs dedicats a aquella imatge. Coronada per una gran estrella amb altres set estrelles més a les puntes, sosté a la mà dreta les constitucions catalanes. A l'esquerre, aguanta l'infant Jesús que ha amollat un colom amb el braç. Els primers versos dels goigs permeten intuir quina era la situació:

Si en urgent necessitat
nostre fervor vos implora,
assistiu-nos, Gran Senyora,
Verge de la Llibertat!

Aquests goigs apareixen esmentats a una lletra de batalla de Rafel de Casanova: “A mitjanit enfila pel carrer Montcada. (…) Arriba a la placeta d’en Marcús. Entra a la petita església. Les veles cremen al voltant de la imatge. Murmura uns versos dels Goigs de Nostra Senyora de la Llibertat. I tanca els ulls.”


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada