Jesús, Josep i Maria,
o noms més dolços que mel;
si al cor tothom us tenia,
la terra seria imatge del cel.
Maria és nostra Mare,
Josep nostre patró,
Jesús el nostre pare;
quin pare aqueix tan bo!
Josep ens dú a sa esposa,
Maria ens dú al Fill seu;
ells són l'escala hermosa
que guia l'home a Déu.
De Natzaret l'exemple
provem de copiar;
la casa sigui un temple,
el cor sigui un altar.
De Crist en la presència
el jove viu feliç;
el lliri d'innocència
fa olor del Paradís.
Veniu, Jesús us crida;
qui el pren per guia i nord
si dolça té la vida,
més dolça té la mort.
A la Família Santa
lliguem les que no ho són:
el fruit d'aquesta planta
ha de salvar el món.
Lluïsa Martí i Gich, en la seva vellesa, canta aquest himne tal com el recorda... |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada