 |
| Mare de Déu de Mont-roig (La Segarra) |
En veure-us bella — com lliri en poncella
Déu en crear-vos sospira d'amor,
i aquell dolcíssim — sospir de l'Altíssim
és, o Maria, el vostre sant nom.
Que de son cor sou, Maria, l'aimia;
que de son cor sou, Maria, l'amor.
Veus les campanes — per serres i planes
de matí i vespre el diuen al món;
l'Àngel somnia — el nom de Maria,
i amb ell la terra desperta i s'adorm.
Roses que hi viuen — pels marges l'escriuen
les violetes l'escriuen per l'hort;
fins les estrelles — es tornen més belles
d'ençà que el posen del cel en el front.
Al cementiri — vegérem un lliri,
lliri de plata que el duu amb lletres d'or;
troben sa soca — sortint d'una boca
que l'invocava cent voltes al jorn.
Com mareperla — dins flor que s'esberla
també l'estotja mon pit amorós,
Déu m'hi escrivia — el nom de Maria
i ara jo escriure'l voldria pertot.
Ah! si jo fóra — el fill de l'aurora,
lletres faria dels meus cabells d'or;
tot portaria — el nom de Maria,
les flors al llavi, les fulles al cor.
Canteu-lo, aloses, — pinsans i verdoses,
i tu que plores, suau rossinyol,
canteu-li al dia — el nom de Maria
i sentirà ta més bella cançó.
Feu-li, poetes, — un salm d'amoretes
i sonaran vostres lires millor,
i a l'hemisferi — l'angèlic psalteri
repetirà vostre càntic més dolç.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada