Agonies de Nostre Senyor Jesucrist

Novena estació del Via-Crucis:
Tercera caiguda del Senyor.

Quadre del Via-Crucis del
Santuari dels Àngels (Gironès)

De Jesús la primera agonia

fou quan dintre l'hort, de suor amarat,

acceptà tot el dol i amargura,

bevent tot el calze que el Cel li ha baixat.

Tres deixebles seguiren el Mestre,

en tant Jesús prega, tots s'han adormit.

Atansant-se Jesús així els deia:

"S'apropa a nosaltres el qui m'ha traït".

Un dels dotze temptat d'avarícia,

per trenta monedes el Mestre ha venut,

preu de sang que el seu cor li recrema,

perdent l'esperança, la glòria ha perdut.

Amb espases arriben les turbes:

"Deixeu els deixebles, si a Mi sols busqueu".

És portat a presència dels jutges,

escarni del poble que el vol a la creu.

Amb espines coronen la testa

i un ceptre de canya a la mà li han posat;

escopit, rep cruels bufetades:

"O Crist, endevina qui t'ha colpejat".

Li carreguen la creu a l'espatlla

i puja al suplici llagat i escarnit;

tres vegades l'aplanen a terra

les faltes dels homes que així l'han ferit.

L'ha trobat al carrer d'Amargura

Maria apenada com mar de dolor.

Plors i sang fins al cim del Calvari

seran la moneda de la Redempció.

Despullat de la túnica santa

de peus i de mans a la creu és clavat,

dóna així la més ampla abraçada

a tota la terra que tant ha estimat.

S'eclipsaren el sol i la lluna;

el Crist exclamava: "Ja tot s'ha complert".

Quan Jesús tanca els ulls a la vida,

als homes que esperen, el cel se'ls ha obert.

Lletra adaptada per mn. Lluís Alemany.