La Sagrada Família. Poema de mn. Camil Geis

La fugida a Egipte de la Sagrada Família

Torneu, Fugitius, d'Egipte!
Cercàveu sostre i consol?
Un pobre cor ara vol
tornar-se un temple, una cripta...

La vostra ruta no es perd:
commòs, us hi seguiria;
Jesús, Josep i Maria,
guieu-nos pel llarg desert.

Encara crema la sorra,
del Sol Diví que hi tocà.
Jesús, el vent passa en va:
el vostre pas no s'esborra.

La sorra, per fonament
del temple que us bastiria?
Bé prou que ens direu, Maria,
amb què el farem resistent.

Trieu vós mateix la fusta,
Josep, gloriós Fuster,
que al temple que us volem fer,
la porta vingui ben justa.

Ni vent, ni pluja, ni fred
no puguin mai penetrar-hi...
Oh, cor, fet cripta i sagrari,
fet temple de Natzaret!

.

Comentaris