Perquè és ben cert que aquesta túnica la vàreu filar Vós...
La túnica inconsútil.
La d'una sola peça. Sense gens de costura, tota de dalt a baix.
Déu quan va faixar el món amb llençolets de núvols blancs, bé que ho fes amb esquinços.
Però a Jesús —el Pur, el Simple, l'Impecable— no li hauria estat bé cap afegit, damunt de la carn pura.
Nosaltres, el mantell de quatre trossos ajuntats, encara. Perquè un dia pequem i l'endemà, repenedits, cosim amb nova gràcia els esquinços del pecat.
Però la túnica inconsútil...
Evidentment, Maria, la vàreu filar Vós.
Puríssima immutable, us van vestir de sol i endiumenjar de gràcia.
Tota d'un sol vestit, sense el més lleu repunt, ni el del pecat original.
Els dits de les novícies i les donzelles pures broden els purificadors, les cortinetes del Sagrari.
Només els dits d'una Puríssima podien filar bé la túnica inconsútil de Jesús.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada