dimarts, 7 de gener de 2014

I l'anava seguint una multitud de dones (Lc 23, 27)... Escrit marià de mn. Miquel Melendres

La vuitena estació.
Via Crucis d'Altafulla fins
l'ermita de sant Antoni.
Foto: Centre d'Estudis d'Altafulla
Havien afollat del niu del món l'únic Fillet prou digne. I les dones, com a "velles" febroses, li seguien el pas.
Qui més lluny, qui més prop; però impossible de salvar-lo, d'ajudar-lo.

I l'anava seguint una multitud de dones...
I Vós també, o Mare! oculta entre la gent com ara us amagueu dintre la frase: una multitud de dones.
I no podíeu pas abalançar-vos sobre l'amat Sofrent, perquè us haurien feta fora els soldats eixarreïts i hauríeu augmentat el dol del vostre Fill amb una mena d'orfenesa de presència.

I l'anava seguint la Verge Mare.
Amb tota l'energia, acumulada i no gastada, de la seva impotència total.
Xuclada. Fascinada.
Com la pols dels camins segueix els bufaruts.
Com la claror segueix la llàntia.
Ai las, però, no tant tocant...

No sempre es pot seguir, Jesús, de prop.
Moltes vegades ens n'aparten grans deserts d'arideses.
Fluxos i refluxos de claudicacions.
Atapeïts murs de tenebres...
Cal seguir-lo, no obstant.
Que al capdavall, l'Amor té l'avantatge que no s'acana amb metres ni amb cordills.

L'anava seguint una multitud de dones...
El seguia la Mare adolorida.
Però l'amat Jesús, ni que distanciat, se la sentia viva, tota, abraonada sobre el Cor morent.


.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada