diumenge, 26 de gener de 2014

Elogi del Calendari Cristià

El Calendari Cristià
és una deu de poesia:
són molts els fulls per meditar,
i un goig divers duu cada dia.


Que és bell pensar: ja ve Nadal
entre fileres de galls dindis...
i alçar la copa ben endalt
entre les glòries dels brindis...!

Que és bell pensar: s'acosta el Ram
amb llor, amb palmes i olivera,
amb el tortell, la crema, el flam,
amb una joia renouera.

Vénen després els Dies Sants,
Pasqua Florida, amb els gotjaires,
i ve el bon temps, amb els seus cants,
victoriós, volant pels aires.

L'Ascensió ja es va apropant;
vindrà després Pasqua Granada,
jorn remorós d'Esperit Sant:
com si en sentíssim la volada!

Tots Sants vindrà amb els primers freds:
dintre la llar, la castanyada,
el vi novell i els panellets
ja li tindran taula parada.

Oh, el Calendari Cristià,
que àdhuc ungeix les coses tristes
amb l'esperança d'un demà
que ja tenim a les envistes!

I per això el Dia dels Morts
té una pau cèlica, inefable,
que, amb una garba de conhorts,
ve de la Vida Perdurable.

El calendari heterodox
no era ideat per cap artista.
Lluny, la grisor que ve dels blocs
del calendari laïcista!

Quin prejudici ingloriós,
oh, descregut, penses esbatre
dient: "Avui és l'u, el dos...
i, prosseguint, el tres, el quatre...?"

Any Cristià, jo et giro els fulls,
el cor donat a l'esperança,
ara amb les llàgrimes als ulls,
ara gojós, ara amb recança...

— Poema de mn. Camil Geis, del llibre "Glossari piadós" —

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada