GOIGS DE LA GLORIOSA SANTA IRÉNE VÉRGE, GERMANA DEL PAPA S. DÁMASO ESPANYOL. SA FESTA Á 21 DE FEBRER.
Sobre la tradició amb poc fonament històric de Santa Irene com a filla d'Argelaguer...
* La següent informació està extreta de la web "Dulia", de Joan Arimany i Juventeny.
Joan Amades afirma que sant Damas era fill d'Argelaguer i afegeix que, a més, era germà de santa Irene. El folklorista explica, com no podia ser d'altra manera per la magnitud dels personatge tractats, el seu misteriós naixement: “...els seus pares, per raons que la tradició no explica, de naixença van posar els dos bessons dintre d'un cistelló i els van tirar al riu. El corrent se'ls emportà riu avall, i van anar a parar a la bassa del molí d'Argelaguer, o el moliner va trobar el cistelló, el va recollir i confià els dos infants a la seva muller, perquè els criés junt a la seva llarga fillada. Els bessonets van anar creixent i fent-se grandets. Un dia que jugaven amb els fills del moliner, per una diferència infantil, un dels fills del moliner s'enfadà amb en Damas i va tractar-lo de bord. L'insult va ferir tant al minyó, que seguidament se'n va anar del moló, en cerca de fortuna i de posada”
Amades segueix esmentant que Damas va trobar feina de sabater i com va decidir fer-se papa:
“Sant Damas féu molt de temps de sabater, fins que un dia, cansat de la desconsideració social envers l'ofici, decidí deixar-lo i cercar-ne un altre de més estimat. S'encarà amb el seu amo i li preguntà:
-Quin és el millor ofici que hi ha?
-El de Papa- li contestà l'amo
El minyó afegí:
-Doncs, jo seré Papa.-
I es tragué el davantal, deixà les eines i se n'anà altra vegada pe l món, a cercar ventura, i va arribar a ésser Papa, sense que la tradició expliqui què va fer ni què li va passar des que va deixar la sabateria fins que s'assegué a la cadira de Sant Pere”
Uns goigs de principi del segle XVIII, precisament són titulats “Goigs en honor y alabansa del glorios Sant Damaso, Patrici, y Patrò del Lloch de Argelaguer, Papa, y Confesor” i fan referència a la relació de sant Damas i Argelaguer quan comença dient:
I va repetint aquests dos darrers versos.
Sense que hi hagi cap referència certa del naixement català de sant Damas, Argelaguer festeja amb aquesta possibilitat (on se sol utilitzar la grafia que porta accent obert a la segona ‘a’). La festa major se celebra el cap de setmana més proper a l'11 de desembre, festa de sant Damàs, i seva església parroquial li és dedicada juntament a Santa Maria. L'espai web de l'Ajuntament d'Argelaguer conté, entre els fills il·lustres del municipi a sant Damas del qual diu, recollint la mateixa narració que hem recollida de Joan Amades, que: “La tradició popular fa baixar del riu abandonats en un bressol, tal com Moisès, un nadó, possiblement dos: els germans bessons Damàs i Irene. Aquests personatges van ser acollits per un moliner, que els va criar”.
Més enllà de la possibilitat de l'origen català de sant Damas, el primer papa indiscutiblement nascut als Països Catalans no apareix fins mitjan segle XV, amb el nom de Calixt III.
.
 |
| Santa Irene |
Puig fou vostra virtut tanta
que os féu del Cel possessóra
Dignáuvos Iréne Santa
de ser nostra protectóra.
Filla de Anton, moliner,
en Catalunya nasquéreu,
y en lo lloch de Argelaguer
la primera llum vegéreu:
ja desde petita infanta
la virtut vos enamóra.
Ab los pares y germá
vos trasladáreu á Roma,
lo vostre cor exhalá
allá lo sèu pur aroma
del lliri que al Cel encanta,
y al que Déu tan avalóra.
...
Miráu desde la alta Gloria
á Catalunya etimada,
tingáu de sos fills memoria
que os prenen per advocada;
puig es vostra virtut tanta
defensaulos en tothora.
Puig fóu vostra virtut tanta
que os féu del Cel moradora:
Devant Déu Iréne Santa
siáu nostra intercessora.
Sobre la tradició amb poc fonament històric de Santa Irene com a filla d'Argelaguer...
* La següent informació està extreta de la web "Dulia", de Joan Arimany i Juventeny.
Joan Amades afirma que sant Damas era fill d'Argelaguer i afegeix que, a més, era germà de santa Irene. El folklorista explica, com no podia ser d'altra manera per la magnitud dels personatge tractats, el seu misteriós naixement: “...els seus pares, per raons que la tradició no explica, de naixença van posar els dos bessons dintre d'un cistelló i els van tirar al riu. El corrent se'ls emportà riu avall, i van anar a parar a la bassa del molí d'Argelaguer, o el moliner va trobar el cistelló, el va recollir i confià els dos infants a la seva muller, perquè els criés junt a la seva llarga fillada. Els bessonets van anar creixent i fent-se grandets. Un dia que jugaven amb els fills del moliner, per una diferència infantil, un dels fills del moliner s'enfadà amb en Damas i va tractar-lo de bord. L'insult va ferir tant al minyó, que seguidament se'n va anar del moló, en cerca de fortuna i de posada”
Amades segueix esmentant que Damas va trobar feina de sabater i com va decidir fer-se papa:
“Sant Damas féu molt de temps de sabater, fins que un dia, cansat de la desconsideració social envers l'ofici, decidí deixar-lo i cercar-ne un altre de més estimat. S'encarà amb el seu amo i li preguntà:
-Quin és el millor ofici que hi ha?
-El de Papa- li contestà l'amo
El minyó afegí:
-Doncs, jo seré Papa.-
I es tragué el davantal, deixà les eines i se n'anà altra vegada pe l món, a cercar ventura, i va arribar a ésser Papa, sense que la tradició expliqui què va fer ni què li va passar des que va deixar la sabateria fins que s'assegué a la cadira de Sant Pere”
Uns goigs de principi del segle XVIII, precisament són titulats “Goigs en honor y alabansa del glorios Sant Damaso, Patrici, y Patrò del Lloch de Argelaguer, Papa, y Confesor” i fan referència a la relació de sant Damas i Argelaguer quan comença dient:
“Pontifice vàreu ser
gozant de Déu tal favor,
sent de Lloch de Argelaguer
Sant Damaso gloriós”
I va repetint aquests dos darrers versos.
Sense que hi hagi cap referència certa del naixement català de sant Damas, Argelaguer festeja amb aquesta possibilitat (on se sol utilitzar la grafia que porta accent obert a la segona ‘a’). La festa major se celebra el cap de setmana més proper a l'11 de desembre, festa de sant Damàs, i seva església parroquial li és dedicada juntament a Santa Maria. L'espai web de l'Ajuntament d'Argelaguer conté, entre els fills il·lustres del municipi a sant Damas del qual diu, recollint la mateixa narració que hem recollida de Joan Amades, que: “La tradició popular fa baixar del riu abandonats en un bressol, tal com Moisès, un nadó, possiblement dos: els germans bessons Damàs i Irene. Aquests personatges van ser acollits per un moliner, que els va criar”.
Més enllà de la possibilitat de l'origen català de sant Damas, el primer papa indiscutiblement nascut als Països Catalans no apareix fins mitjan segle XV, amb el nom de Calixt III.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada