diumenge, 28 de juliol de 2013

Comunió espiritual. Poema del P. Jaume Garcia i Estragués

Bon Jesús Eucaristia,
quina fam que tinc de Vós!
Si pogués, ara us rebria
al meu cor tot ardorós.
Ai, almenys veniu a dar-vos
a mi espiritualment...
Bon Jesús, vull estimar-vos
ara i sempre, i molt. Amén.

Visita a Jesús al Sagrari
Dibuix de Pau Morales

Com si ja us donés estada
el meu cor petit, obscur,
ara us faig una abraçada
amb l'amor més gran i pur.
Mai terrena criatura
no rompés lligam tan fort:
ni folgança ni fretura,
ni conhort ni desconhort.

De la mort duc la ferida
que als seus fills llegava Adam;
si Vós sou el Pa de Vida,
com de Vós no tindré fam?
Vós dels cors sou medicina,
Bon Jesús fet Sagrament,
i a cercar-vos s'encamina,
en desig, mon cor sofrent.

En el llarg pelegrinatge
de la vida —trist desert—
revifeu el meu coratge,
oh Mannà pel Cel ofert.
En l'ermot d'aqueix exili,
on em sento, ai, tan sol,
com freturo el vostre auxili,
únic Bàlsam de consol!

Oh la dolça saboria
d'aqueix Pa baixat del Cel!
Bon Jesús, mon cor voldria
rabejar-se en vostra mel.
Els llamins que el Món em dóna
massa enganyen el meu gust:
de dolcesa breu estona,
mes després amarg regust.

Si en mon cor és nit obscura,
Vós sou Sol de l'esperit:
on la vostra llum fulgura
fuig tota ombra de neguit.
Oh Jesús, claror del Pare,
que amagueu el vostre esclat,
esbandiu en mi des d'ara
la tenebra del pecat.

Sol-Solet, veniu-me a veure:
sense Vós em mor de fred.
Vostre escalf jo pugui heure,
Bon Jesús, mon Sol-Solet.
La gelor del Món em glaça
—egoisme, fingiment...—
mes la fon, Senyor, quan passa
l'escalfor del Sagrament.

Oh Senyor, no sóc pas digne
d'albergar-vos en mon pit;
sols dieu un mot, benigne,
i el meu cor serà guarit.
Mes si em veig molt miserable,
vostre amor, Jesús, em val:
el meu cor és un estable
perquè hi feu un nou Nadal!

La meva ànima tan pobra
us demana caritat,
oh Tresor que a tothom s'obre,
Bon Jesús Sagramentat.
Dels tresors que el Món festeja
no vull pas saber el camí:
de cap bé no tinc enveja,
si Vós sou, Jesús, en mi.

Submergiu-me en el desvari
que us fa amar fins a l'excés;
feu del cor un nou sagrari
per no moure-us-en mai més.
Oh Jesús Eucaristia,
aquest món tan infeliç,
amb la vostra companyia
se'm fa tast del Paradís.

Pel camí sembrat d'espines
cap al cèlic Emmaús
amb delit, cor meu, camines
de company si tens Jesús...
Vostra fèrvida paraula,
oh Senyor, m'enardirà;
mes pareu la vostra Taula
i vulgueu-m'hi convidar.

Compadiu el qui s'enyora
en aquesta vall de plors...
—Quan la Mort llibertadora
em romprà el lligam del cos?—
Mes vingut l'instant dramàtic,
oh Jesús, de Pa amb el vel,
sigueu Vós el meu Viàtic
en mon trànsit cap al Cel.
(Any 1938)
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada