—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
 |
| Mare de Déu del Roser a Vilallonga del Camp |
I
"Vostres goigs amb gran plaer
cantarem, Verge Maria,
puix la vostra Senyoria
és la Verge del Roser."
Amb mil noms, noble Senyora,
vostra glòria han proclamat;
el Roser diu tot a l'hora
dolça flaire i suavitat.
No hi ha poble ni ciutat,
caseriu, borda o masia
on el Roser de Maria
no hi sigui al jardí plantat.
Ai, flairosa processó
que amb joiosa i lenta passa,
fas la volta per la plaça
un cop al mes si més no.
El Rector, amb capa pluvial,
va entonant la lletania,
cel amunt se l'enduria
l'alegria matinal.
Al davant de tot, la imatge
de la Verge del Roser
al damunt del tabernacle
sota l'ombra d'un dosser,
i el vicari i escolà
que aldufer canta i refila
la cançó que el vent duria
gloriós i triomfant.
Les flairoses majorales
jovials com rams de fraula
amb vestits de riques gales,
fent un cel del llevant-taula,
violers del mes de maig,
flors, amor i galania
amb l'antiga melodia
que la joia escampa a raig,
i les tardes del rosari
de l'octubre triomfant
que embolcalla el santuari
a l'hora del sol balcant,
feien del Roser florit
el bell centre de la vida
del poblet que feia via
venturós i escotorit.
Per l'infant era dolçor
que mai més no oblidaria;
pel jovent, joia d'amor
que els seus cors esponjaria
i pels vells branca de llor
que amb els anys més reverdia
sempre gerd i esponerós.
Sàvia Mestra de bellesa
Nostra Dona del Roser,
i tot temps senyera estesa
d'ideal pur i enciser.
Fontanella pura i clara
d'aiguamel i d'ambrosia
que el desert convertiria
en jovial alifara.
Els petits ens hem fet grans
i pels tràngols de la vida
la llavor amb frondosos tanys
ha llevat bona florida
de virtuts en abundor,
rica flor que no es marcia
jardinera essent Maria
i el jardí, l'erol del cor.
II
Heus-ací que El Francolí
que és un riu com de joguina,
amb camí de cristall fi,
una ermita ens mostraria.
Des de Valls, tirant al dret,
de maragda sota l'ala,
entre avellaners i ceps,
els camins ens assenyala.
Com festoses cogullades,
can Josa i el mas d'en Tell,
fent l'aleta enriolades
pel Masó i el xic Raurell,
ens ensenyen la collada
on la Verge resplendia
de pinedes fistonada
de xiprers i floravia.
Quin lloc més airós i bell
per a posar la rel fonda:
amb un peu devés Raurell
i amb l'altre a Vilallonga.
I aquest cel net i serè,
honra i preu de Tarragona,
que a la Verge del Roser
li fornia la corona.
Si ací heu posat, Senyora,
el Roser més excel·lent,
un xiquet del poble en fora
a mig coll i al grat del vent,
és perquè del formós ram
heu volgut ser la Regina,
un jardí fer d'aquest Camp
amb la vostra faç divina.
Si hem tingut la gran fortuna
de trobar el vostre jardí,
al davant s'ha obert tot d'una
el portal del paradís.
III
Del Roser, Verge agraciada,
de Jesús tota sou plena,
teniu una retirada
a la flor de l'assutzena,
que és una flor molt humil,
i floreix en primavera
entremig de maig i abril.
Bella sou, oh Mare dolça,
blanca com un gessamí;
sou la Flor més encisera
de la prada i del jardí.
Enlairada cel amunt,
una cúpula xicarrona
us envia dolls de llum
per teixir-vos la corona.
Al damunt d'un escambell
bellament esteu plantada,
apomat, gerd Mirambell
per a veure la fillada.
Les parets són, fil a fil,
en relleus molt valuosos,
de Lepant un clar espill
de trofeus esplendorosos.
Corns, senyeres i timbal,
llança, buirac i cuirassa,
alfanc i elm i governall
i una caravel·la blanca,
dansant d'un mar agitat
damunt l'ona esvalotada
que Vós heu asserenat
solament amb la mirada.
Jo no sé, Mare agraciada,
el fill llarg de vostra història,
Vilallonga atrafegada
n'ha perduda la memòria.
Quan Domènec de Guzman
el Roser pel món plantava,
el que adornava aquest Camp
belles roses ja llevava.
IV
Té la imatge bell posat
i una cara molt formosa;
mantell blau enribetat
d'una franja grog-verdosa,
que lloava El Francolí,
les viles de les voreres,
el serè, el llevantí
i les vinyes rialleres,
fins que El Camp solemnement,
cel i terra d'una veu,
lloen la Mare de Déu
amb els goigs d'amor etern.
V
Ja que al cim de la collada
residiu amb tanta d'honra,
de núvols i pedregada
deslliuréssiu Vilallonga.
Feu que el Món, com un verger
per la terra faci via,
el perfum tenint per guia,
que expandeix aquest Roser.
"Puix mostreu vostre poder
fent miracles cada dia,
preserveu, Verge Maria,
els confrares del Roser."
 |
| Ermita de la Mare de Déu del Roser a Vilallonga del Camp |
 |
| Interior. Foto: Manuel Creus. |
 |
| Foto: Manuel Creus |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada