GOIGS A LLOANÇA DE LA MARE DE LA DIVINA PROVIDÈNCIA QUE ES VENERA EN EL MONESTIR
DE LES RELIGIOSES CLARISSES, AL BARRI DE LA SALUT, DE GRÀCIA. LA SEVA FESTA: EL
24 DE MAIG.
|
| Mare de la Divina Providència |
Puix cerquem amb insistència
en Vós pau i serenor,
Mare de la Providència
mai no ens manqui vostre amor.
Heu estat entronitzada
gracienca, a la Salut,
en daurat tron, enlairada,
en penombra i quietud.
A la falda amb complaença
contempleu el Déu nadó.
Previsora, teniu cura,
quan a Vós clama fidel
infeliç, la criatura,
amb angoixa i amb anhel.
Quin alou rebrem d'herència
de tan gran i ric tresor?
...
|
| Font: bibliogoigs |
|
| Font: Josep Maria Fabregat |
|
|
Monestir de la Divina Providència C/ Mare de Déu del Coll 40. Barri de Gràcia (Barcelona) Foto: Google Maps |
Les Clarisses de la Divina Providència, oficialment Germanes Clarisses de
la Mare de la Divina Providència, són un institut femení de vida
consagrada de l'Església catòlica, concretament un orde religiós mendicant
de clausura, de caràcter contemplatiu. Forma part del Segon Orde de Sant
Francesc, com a reforma observant de l'Orde de Santa Clara.
Fou fundat per Teresa Arguyol i Fontseca, germana llega del monestir de
clarisses de Santa Elisabet de Sarrià que n'hagué de marxar quan la
desamortització de 1835. Volgué tornar a la vida religiosa i fundà una
congregació que volia reviure la regla primitiva de Santa Clara d'Assís,
recuperant així el rigor i l'austeritat originals. El primer establiment
fou a la vila de Gràcia (actualment, Barcelona), en 1849. Posada sota
l'advocació de la Mare de Déu de la Divina Providència, la congregació
es dedicava a la vida contemplativa però, per exigència del bisbe, van
obrir una escola primària per a dedicar-se a l'ensenyament gratuït per a
nenes pobres i filles d'obrers.
En 1852, Arguyol fundà el monestir de Figueres i un any després el de
Badalona. Després de la mort de la fundadora, el mateix 1853, s'obriren
nous monestirs: en 1857 el de Mataró, en 1858 el de Vilanova i la Geltrú
i en 1878 es fundà la comunitat de Vinaròs, formada per monges de
Mataró. N'hi altres monestirs a Olot i la Vall d'Uixó.
Després del Concili Vaticà II, la congregació deixà l'ensenyament i és,
des de llavors, de vida contemplativa, seguint el carisma inicial de la
fundadora.
—extret de la viquipèdia—
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada