Goigs a sant Llogari. Castellterçol (Moianès, Barcelona).

GOIGS DEL GLORIOS BISBE SANT LLOGARI QUE SE VENERA EN LA SUFRAGANEA DE GRANÉRA.

Sant Leodegari d'Autun més conegut com sant Llogari.

Puig de Deu sou tant amat

y cridat dels pecadors;

Siau lo nostre advocat

Sant Llogari gloriós.

Desde vostra puericia

sempre donáreu gran llum,

los estudis fou milicia

que tinguereu per costum;

Llibres de gran santedat

sempre remirareu Vos.

...

Sempre que seréu cridat

ohiunos Martyr ditxós:

Siau lo nostre advocát

Sant Llogari gloriós.

Església de Sant Llogari de Castellet, o de la Sala.
Foto: Claudefà.

Sant Llogari de Castellet, antiga església parroquial del municipi de Castellterçol (Vallès Oriental), proper a la masia de la Sala, a ponent del terme, a l'esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l'esquerra, de la riera Golarda). Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet. Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actua com a independent entre els ss XI i XV i passà a sufragània de Granera (s XVII). A la fi del segle XIII arribà a tenir 11 masos, que desprès l'any 1670 es es reduiran a 5; els masos de la Sala de Sant Llogari, successor de l'antic Castellet i al qual va donar nom, com també a la parròquia de Sant Llogari de la Sala, Vila-rúbia, Pujalt, la Clusella (ara de Castellcir) i Casa Ollera És una església romànica (s XII), amb afegitons tardans, i ara sense culte. Formava, amb el veí castell de Castellet, un terme autònom que a la fi del segle XI es va dividir i unir gairebé íntegrament a Castellterçol. Des del segle XIII fou de domini del monestir de l'Estany i la parròquia passa a ésser sufragània de Granera. L'església, propera al mas de la Sala, anomenada per aquesta raó Sant Llogari de la Sala, conserva l'absis romànic del segle XII, però fou molt modificada al segle XVIII.

Agraeixo a l'Agustí Esteve i Orozco de Nájar l'aportació de materials per elaborar aquesta entrada.