PRECES QUE LA REVERENT COMUNITAT DE LA IGLESIA PARROQUIAL DE SAN JAUME APOSTOL
DE BARCELONA, DIRIGEIG A LA SUA PATRONA LA MARE DE DEU DEL PILAR.
|
|
Mare de Déu del Pilar a l'església de Sant Jaume |
Puig no soleu olvidar
al devot que en vos confia:
valeunos, Verge Maria,
nomenada del Pilar.
Pilar sou, que sustentareu
al llinatge humá caygut,
quant lo consentiment dareu
al Angel quant fonch vingut
del Cel, vos vá saludar,
dientvos: Ave Maria.
...
Puig vostre auxili sens par
tots los nostres mals desterra;
guardaunos de peste y guerra,
Verge Santa del Pilar.
|
| Font: Biblioteca de Catalunya |
|
| Font: Biblioteca de Catalunya |
(Fra Valentí Serra – Caputxins). En el barri barceloní de Sant Pere (molt a prop del Santuari de la Mare
de Déu de l'Ajuda que atenen pastoralment els frares caputxins des de l’any
1884) hi ha un carreró dedicat a la Mare de Déu del Pilar que, fins a
començament del segle XIX, era conegut amb el nom de «carrer d'En Cuc». En
aquest carrer hi ha la casa natal de Sant Josep Oriol i, també, s'hi venerà
una capelleta dedicada a la Mare de Déu del Pilar que estava col·locada en
una façana per iniciativa d'un devot marià en acció de gràcies després de
les pestes del segle XVII que assolaren Catalunya.
Fou a partir de l'any 1621 que la Ciutat Comtal, fortament flagel·lada per
la pesta, va recórrer en llur pregària a la Mare de Déu invocant-la sota
l'advocació del Pilar que aleshores es venerava en un altar propi situat a
l'església de Sant Jaume. Acabada l'epidèmia, i en acció de gràcies per tan
favorable intercessió, el Consell de Cent la proclamà especial Patrona de
Barcelona i confià als frares caputxins la celebració d’una missa quotidiana
a l'altar de la Mare de Déu del Pilar. Aquesta missa se celebrà
ininterrompudament fins al període de les exclaustracions del segle XIX.
L'església de Sant Jaume (edificada en el lloc on, segons la tradició, havia
predicat l'apòstol Sant Jaume) fou malaguanyadament enderrocada l'any 1823
per tal de bastir-hi la famosa plaça que duu aquest nom de l'apòstol. Com a
conseqüència de la remodelació de la més famosa plaça barcelonina, la imatge
de Nostra Dona del Pilar, secularment venerada a l'església de Sant Jaume
fou traslladada, inicialment, a l'església de santa Mònica i, després, es
portà a la dels trinitaris, edifici on ara hi ha establerta l'actual
parròquia de sant Jaume.
L'any 1786, els frares caputxins del convent de Santa Madrona (situat on ara
hi ha la Plaça Reial) introduïren, en les celebracions de l'antiga església
de Sant Jaume, una nova devoció mariana que titularen El Santíssim Rosari
del Pilar, una nova devoció que hauria d’esdevenir un dels més cèlebres
Rosaris cantats i meditats de la Barcelona del segle XVIII, propis d'aquella
religiositat popular animada pels franciscans-caputxins a la Catalunya del
Barroc.
A propòsit d'aquesta especial protecció de la Verge del Pilar envers els
ciutadans de Barcelona, foren estampats alguns goigs en acció de gràcies. En
una de les edicions del segle XIX hi ha una tornada que fa:
«Puix vostre auxili sens par / tots els nostres mals desterra, /
guardeu-nos de Pesta i Guerra, / Verge Santa del Pilar».
|
|
Església de Sant Jaume, al carrer Ferran 28 de Barcelona. Foto: Nicholas Gemini. |
|
| L'església de Sant Jaume des del Monument a Colom. Foto: Jordiferrer. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada