dilluns, 19 de febrer de 2018

Poema de les Hores de la Passió del Senyor

RELLOTJE DE HORAS MENTALS EN LAS QUALS POT LO CRISTIÁ MEDITAR EN CADA HORA UN PAS DE LA MORT Y PASSIÓ DE CRISTO SENYOR NOSTRE.

Quadre de la XII estació del Via Crucis
Despedintvos de la Mare
Vos contemplo, gran Senyor,
Y luego vaitj á esplicar
Lo que en Vos se va obrar
En la mort y passió.

A les SIS, lo Salvador,
Del Dijous Sant a la tarde,
Per mostrarnos son amor
Ordena lo Redemptor
La Cena santa y sagrada.

Lo gran amor que'ns portaba
Ab obras lo ha mostrat:
A las SET los peus rentaba
Als Deixebles y ensenyaba
Exemples de humilitat.

A les VUIT nos ha deixat
La prenda mes estimada,
Lo seu Cos sagramentat,
Per sempre sia alabat
A milions de vegadas.

Ab molt gran humilitat
A les NOU Jesus predicaba
Als seus Deixebles amats,
Que'ls tenia alli juntats
Tots assentats á la taula.

Jesús trist y adolorit
A les DEU al Hort entraba,
Ab lo cor tant afligit;
Tant va patí aquella nit
Que sanch y aygua suaba.

A las ONZE ab gran amor,
Un Angel del Cel devalla
Portantli per son favor,
Lo Calzer de passió
Y la Creu santa y sagrada.

A las DOTZE de la nit
Judas ab Vos se abrassaba;
Ab senyal de bon amich
Us va véndrer y trahir
Com als Jueus vos entregaba.

A casa 'l Pontificat
A la UNA vos portaren,
Ahont aquell mal criat
Que Vos habiau curat,
Vos doná una bofetada.

No mereixent tal rigor
Sent vos l'Autor de la vida,
Dos falsos acusadors
Arribaren á las DOS
Per fervos pérdrer la vida.

O que grandíssim rigor,
Jesús, á las TRES passareu
En mitg de aquells malfactors
Que feyan burla de Vos,
Donantvos fortas punyadas.

A las QUATRE vos va negar
Pere, que tant estimaveu:
Quan lo Gall hagué cantat
Vehentlo de Vos apartat,
Senyor, molt prest lo mirareu.

Vostres oidos sagrats
A las CINCH varen oir,
Quan aquells Jueus malvats
Cridaban tots ajuntats;
Prest habíau de morir.

A las SIS á Pons Pilat
Cruelment vos aportaren;
Alli foreu preguntat
Ahont habíau ensenyat
La lley que Vos predicaveu.

A las SET ab crueltat
A Herodes vos portaren,
Ahont foreu interrogat:
Paraula no habéu tornat
De lo que éll vos preguntaba.

A las VUIT ab crit alsat
Altre vegada os lligaren
Tornantvos á Pons Pilat,
Habentvos tant maltractat
Pel camí la vil canalla.

A las NOU molt fort é ingrat
Cinch mil assots vos donaren,
En la columna lligat
Per pagar nostres pecats,
Senyor, la sanch derramareu,

Lo vostre santissim Cap
A las DEU lo coronaren,
Ecce Homo os han mostrat,
Escarnit, bofetejat,
Sentencia de mort vos daren.

A las ONZE os carregaren
Lo sant Arbre de la Creu,
Per los carrers lo portareu
Y vostre Mare encontrareu,
Que fou un dolor cruel.

Los dolors molt redoblats
A les DOTZE vos donaren;
Quan las mans y peus sagrats
En la Creu foren clavats
Vostre cos enarbolaren.

A  la UNA vos donaren
La veguda mes cruel
Donantvos fel y vinagre;
Com es cosas tant amarga,
Non voleu vos, Rey del cel.

A les DOS habéu parlat
Ab la dolorosa Mare
Quan per Fill li habéu dat
A San Joan molt estimat,
Que al peu de la Creu estaba.

Estant en la Creu estés
A las TRES horas finareu
Dient: Consummatum est,
Se acabaren molt prest,
Lo esperit á Deu donareu.

A las QUATRE Jesús clavat
Pendent en la Creu estaba,
Quan arribant un soldat,
Sens amor ni pietat
Vos doná una llansada.

Lo vostre santissim Cos
A las CINCH de la Creu baixar
Sent un cos tant maltractat,
Als brassos lo han posat
De la dolorosa Mare.

A las SIS varen portar
Ab gran amor y ternura,
Lo cos de Cristo sagrat,
Posantlo depositat
A dintre la sepultura.

O Mare de pietat!
O gran dolor de Maria!
O Mare de soledat!
En totas necessitats
Socorréu á aquell que os crida.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada