dissabte, 12 d’abril de 2014

Himne de Quaresma "Acatist" o "Akathistos" a la Mare de Déu

"Akathistos" és una paraula grega que vol dir "dempeus", perquè es canta dret. És un himne marià d'origen oriental, compost entre els segles V i VI.
És un cant molt propi de la Quaresma, perquè junt a la glorificació de la Mare de Déu, se la vincula a l'obra salvadora del seu Fill.
La traducció al català és del P. Miquel Peix, claretià.



El més gran dels arcàngels
fou tramès de l'altura
a donar el «Déu vos guard» a Maria.
Va quedar-se extasiat quan va veure,
oh Senyor, que teníeu cos d'home!,
i amb angèlica veu aleshores
exclama vers la noia:

«Salve, per vós brillarà l'alegria;
Salve, per vós finirà la condemna.

Salve, redreç del caigut primer home;
Salve, rescat de les llàgrimes d'Eva.

Salve, cimal no accessible a ments d'home;
Salve, als ulls d'àngel abisme insondable.

Salve, vós sou del gran Rei el bell soli;
Salve, suport del qui porta la terra.

Salve, sou astre que el Sol anuncia;
Salve, sant ventre en que Déu es fa home.

Salve, per vós l'ens creat es renova;
Salve, per vós l'lncreat és fill d'home.

Salve, Verge i Esposa.»

I la Santa que es veia
en estat de puresa,
respongué a Gabriel confiada:
«Dels teus llavis l'anunci admirable
al meu cor és difícil d'entendre,
car predius l'embaràs d'una verge
exclamant: Al·leluia!»

II

Bo i maldant per comprendre
l'insondable misteri,
prorrompé vers el nunci la Verge:
«Com pot ser que del si d'una verge
un infant pugui néixer?, contesta'm.»
Gabriel, reverent, va respondre
exclamant vers la noia:

«Salve, iniciada al designi inefable;
Salve, sou fe del qui prega en silenci.

Salve, de Crist el primer dels miracles;
Salve, compendi cabdal dels seus dogmes.

Salve, de Déu sou la cèlica escala;
Salve, sou pont entre el cel i la terra.

Salve, portent tan lloat entre els àngels;
Salve, destret molt temut pels diables.

Salve, úter sant de la llum inefable;
Salve, secret de com hi és concebuda.

Salve, intel·lecte més docte que els savis;
Salve, claror que els fidels il·lumina.

Salve Verge i Esposa.»

El Poder de l'Altíssim
la cobrí amb la seva ombra,
féu concebre la intacta donzella
i en mostra les fruitoses entranyes
com a camp delitós a tot home
que espletar salvament hi desitja
bo i cantant: Al·leluia!

III

A Déu dant acollença
dins son ventre la Verge
se n'anà a Elisabet tot de pressa.
Tan bon punt saludar va sentir-la
son fillet, va estremir-se de gaudi
i els seus salts eren cants que cridaven
a la Mare divina:

«Salve, plançó d'un brotó immarcescible;
Salve, verger d'una fruita incorrupta.

Salve, en vós neix el pagès amic nostre;
Salve, en vós creix l'hortolà que ens fa viure.

Salve, camp fèrtil de fruits pietosos;
Salve, altar ple de tot do expiatori.

Salve, jardí tot florit de delícies;
Salve, de vós ens ve el port de la vida.

Salve, agradable perfum de pregària;
Salve, del món vós sou do expiatori.

Salve, de Déu pels mortals benvolença;
Salve, vers Déu dels mortals confiança.

Salve, Verge i Esposa.»

Amb un tràngol a dintre
d' oposades idees
el bon seny de Josep va torbar-se:
tot i veure-us innupta, entreveia
esposori furtiu, oh incorrupta!
Mes sabent que de Déu vau concebre,
va prorrompre: Al·leluia!

IV

Els pastors que sentiren
cantant himnes els àngels
per al Crist ja present en carn d'home,
dirigint-se al Pastor corregueren.
Com Anyell sense tara van veure'l
alletant-se en el pit de Maria,
aquest himne entonaren:

«Salve, d'Anyell i Pastor vós sou mare;
Salve, d'humanes ovelles sou pleta.

Salve, defensa de llops invisibles;
Salve, sou clau de les cèliques portes.

Salve, que el cel amb la terra s'alegra;
Salve, que el món amb el cel fa una dansa.

Salve, veu sempre eloqüent dels apòstols;
Salve, invencible ardiment dels qui vencen.

Salve, en vós rau de la fe la fermesa;
Salve, en vós lluu de la gracia el signe.

Salve, per vós despullat queda l'hades;
Salve, per vós ens vestim ja de gloria.

Salve, Verge i Esposa.»

Havent vist els mags l'astre
que vers Déu avançava,
la fulgent claredat en seguiren
i, prenent-lo com torxa, cercaven
el Senyor poderós. I en atènyer
qui no pot ser assolit, s'alegraren
exclamant: Al·leluia!

V

Els caldeus contemplaren
a les mans de la Verge
qui ha creat amb sa ma tots els homes.
I, en percebre'l Senyor, tot i prendre
una forma d'esclau, s'apressaren
a rendir-li amb llurs dons homenatge
i a cridar a la sortosa:

«Salve, de l'astre sens posta sou mare;
Salve, claror resplendent del jorn místic.

Salve, del forn de l'engany extintora;
Salve, claror del Déu Tri per als místics.

Salve, enderroc del tirà que ens odia;
Salve, ostensori del Crist amic nostre.

Salve, rescat de tot culte barbàric;
Salve, eiximent del fangar de les obres.

Salve, del culte del foc destructora;
Salve, ofegor de la flama dels vicis.

Salve, en la fe sou camí de temprança;
Salve, alegria de totes les races.

Salve, Verge i Esposa.»

Fent els mags ja de nuncis,
portadors de l' Altíssim,
van tornar a Babilonia de pressa.
Conformant-se, Senyor, al vostre oracle,
a tothom com a Crist us proclamen,
lluny d'Herodes, l'estult i l'inepte
per cantar: Al·leluia!

VI

Havent fet dins Egipte
resplendir la llum vera,
vau mostrar de l'engany les tenebres;
car els ídols d'allí no podent-vos
resistir, Salvador, s'esfondraren.
I els qui lliures en foren clamaren
vers la Mare divina:

«Salve, redreç de la raça dels homes;
Salve, esfondrall consumat dels dimonis.

Salve, martell de l'engany que esgarria;
Salve, heu mostrat tot el frau idolàtric.

Salve, sou mar que engolí els faraònics;
Salve, sou roc que ens abeura de vida.

Salve, columna de foc en la fosca;
Salve, gran núvol que abriga la terra,

Salve, aliment que el mannà reemplaça;
Salve, serventa de menja sagrada.

Salve, vós sou nostra terra promesa;
Salve, de vós llet i mel regalimen.

Salve, Verge i Esposa.»

Simeó que es trobava
ben a prop ja d'anar-se'n
d'aquest món enganyós, us va prendre
quan lliurat com infant vós li fóreu.
En saber-vos, però, Déu perfecte.
admirant un saber inestroncable,
exclamà: Al·leluia!

VII

Als qui som creatures
per Ell duts a la vida
ens mostrà el Creador, il·luminant-lo,
un nou ésser nascut d'un si intacte,
conservant-lo com era, incorrupte,
perquè en veure el prodigi, claméssim,
bo i cantant a la verge:

«Salve, sou flor que roman incorrupta;
Salve, corona d'autèntic domini.

Salve, claror de la vida futura;
Salve, figura del viure dels àngels .

Salve, fruiter que els fidels alimenta;
Salve, ombrós arbre on tants homes s'emparen.

Salve, dins vós dels perduts viu el guia;
Salve, en vós creix qui els captius allibera.

Salve, urgent prec prop del Jutge verídic;
Salve, disculpa de molts dels qui cauen.

Salve, vestit amb què el nu queda lliure;
Salve, amor tendre més fort que tot altre.

Salve, Verge i Esposa.»

Veient part tan insòlit,
de la terra apartem-nos,
transportant nostra ment vers l'altura.
Per això en aquest món va aparèixer
tot humil fet un home l'Altíssim,
car volia a l'empiri enlairar-nos
en cantar-li: Al·leluia!

VIII

Tot sencer aquí la terra,
gens absent a l'altura,
era el Verb que no es pot circumscriure.
Déu havia baixat de l'empiri,
sense canvi de lloc. I tot era
per un part divinal de la Verge
que escoltava aquest càntic:

«Salve, sou seti del Déu sense límits;
Salve, portal d'honorable misteri.

Salve, d'incrèduls equívoc anunci;
Salve, inequívoc orgull dels que creuen.

Salve, de Déu sou el tron querubínic;
Salve, bell temple on té soli seràfic.

Salve, per vós els contraris es troben;
Salve, unió de la mare i la verge.

Salve, per vós se'ns esborra la culpa;
Salve, per vós del cel s'obre la porta.

Salve, sou clau que permet d'entrar al Regne;
Salve, dels béns eternals esperança.

Salve, Verge i Esposa.»

Tot el món dels sants àngels,
contemplant la gran obra
d'encarnar-vos, oh Déu, restà atònit.
Car el Déu que no és assequible,
el veia home a tothom accessible,
convivint amb nosaltres, sentint-nos
cantar tots: Al·leluia!

IX

Els retòrics xerraires,
sense veu com a peixos,
veiem, Mare de Déu, davant vostre.
Ells no saben com dir que poguéreu
infantar romanent una verge.
Més nosaltres amb fe cridem ara,
admirant el misteri:

«Salve, sou vas de celest saviesa;
Salve, del Déu provident sou recapte.

Salve, vós necis mostreu els filòsofs;
Salve, sens veu vós deixeu els entesos.

Salve, heu fet folls els potents dialèctics;
Salve, heu deixat els faulistes sense esma.

Salve, heu desfet els embulls de sofistes;
Salve, empleneu els filats dels qui pesquen.

Salve, ens traieu de la fosca ignorància;
Salve, de molts sou el far que il·lumina.

Salve, vaixell dels qui volen salvar-se;
Salve, sou port en el mar de la vida.

Salve, Verge i Esposa.»

De tot ésser l'Artífex
salvar el món desitjava
i en mateix lliurement hi venia.
Sent pastor com a Déu, per nosaltres
es féu home i visqué entre nosaltres.
El semblant cridà els seus, mentre oïa
com a Déu: Al·leluia!

X

Sou muralla de verges
i de tots els qui cerquen,
Verge i Mare de Déu, vostra empara.
Car l'Autor que creà cel i terra
tal us féu, i habità, oh Immaculada,
dins de vós i volgué que aprenguéssim
tots nosaltres a dir-vos:

«Salve, columna de totes les verges;
Salve, portal dels qui volen salvar-se.

Salve, cabdill d'esperits que es renoven;
Salve, canal de boneses divines.

Salve, dels nats en pecat nova Mare;
Salve, dadora de seny als qui erren.

Salve, vençó de qui els cors vol corrompre;
Salve, ens heu dat el qui sembra puresa.

Salve, sou talem de noces de verge;
Salve, al Senyor vós uniu els qui creuen.

Salve, excel·lent nodridora de verges;
Salve, a l'espòs porteu animes santes.

Salve, Verge i Esposa.»

Mai no esgota cap himne,
bé que cerqui allargar-se,
el cabal de mercès que en vós brolla.
Ni que un nombre de cants com la sorra,
oh Rei sant, cap a vós dirigíssim,
igualar el que heu donat no podrien
al qui us canta: Al·leluia!

XI

És la Verge sagrada
torxa encesa que brilla
sobre aquells que embolcalla la fosca;
car ha encès una llum increada
i ens duu tots a conèixer l' Altíssim.
Si la ment amb son flam s'il·lumina,
la veu l'honra clamant-li:

«Salve, vós sou raig del Sol veritable;
Salve, sou dard de fulgència sacra.

Salve, llampec que les ments il·lumina;
Salve, com tro esbalaïu els contraris.

Salve, llevant de l'estel més lumínic;
Salve, aiguaneix de corrents innombrables.

Salve, figura vivent del baptisme;
Salve, lleveu del pecat la sutzura.

Salve, sou bany que les ments purifica;
Salve, sou copa que vessa alegria.

Salve, de Crist exhaleu bona flaire;
Salve, del místic banquet sou la vida.

Salve, Verge i Esposa.»

Desitjant de remetre
les antigues ofenses,
el qui vol perdonar tots els homes
s'apropà de bon grat entre els pròfugs
de la seva amistat, i el quirògraf
n'esquinçà i va sentir com clamaven
tots els seus: Al·leluia!

XII

Admirats del part vostre,
us lloem tots nosaltres
com a temple vivent, Mare santa.
Car havent habitat dintre vostre
el Senyor que a la mà conté l'orbe,
us féu santa, us honrà i va ensenyar-nos
que tots junts us cridéssim:

«Salve, vós sou del Déu Verb tabernacle;
Salve, entre els sants sou de tots la més santa.

Salve, arca d'or, l'Esperit va agençar-vos;
Salve, tresor no exhaurible de vida.

Salve, dels reis piadosos corona;
Salve, honra augusta de sacres ministres.

Salve, en l'Església torre compacta;
Salve, del regne imbatible muralla.

Salve, per vós els trofeus s'erigeixen;
Salve, per vós els contraris s'aterren.

Salve, vós sou del meu cos medecina;
Salve, salut sou de l'anima meva.

Salve, Verge i Esposa.»

De tot cant digna Mare,
Vós que el Verb infantareu,
el més sant entre els sants, rebent ara
nostra ofrena, aparteu de nosaltres
qualsevol malaurança, i del càstig
venidor rescateu els qui clamen
tots alhora: Al·leluia!

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada