18 d'octubre: Sant Lluc.
19 d'octubre: Mare de Déu de la Salut. 20 d'octubre: Sant Corneli. 21 d'octubre: Santa Úrsula.
OCTUBRE: Mes del Rosari.

dilluns, 20 de gener de 2014

El poble de l'Arboç a la Mare de Déu de Montserrat. L'Arboç (Baix Penedès, Tarragona)

En motiu del nomenament com abat de Montserrat del Pare Aureli Maria Escarré i Jané (1946), fill de l'Arboç i de l'entronització solemne de la Mare de Déu de Montserrat (1947). Publicat al Suplement del Full Parroquial de l'Arboç "Fe i Vida" d'aquests anys.

Bell Montserrat
vull escalar tes cimes.
Mireu Mareta que és formós
el vostre poble de l'Arbós.

Des de vostra capella
penjada al roquisser
guardeu la meravella
d'aquest vostre Terrer.

I allà en la llunyania
n'hi ha un poble formós
beneïu-lo Maria,
és vostre Arbós.


A Vós sobirana del Temple de nostra Història, sostingut per altívoles pilastres, gegantins sempre en vetlla de la nostra Fe; A Vós i per a Vós és aquest nombre, que vol dir Joventut; que vos fa oferiment amb cistell de fruits òptims, símbol del nostre poble, en esplai de tots els jorns, en l'amplia balconada de la Badalota.
A Vós, us adreça Verge Bruna, cremada pel Sol de la Glòria, les gestes nostres centenàries, lligades amb Vós que sou vida exuberant amb flaires sempre de Pasqua Florida, de romanís i farigoles, flaires fortificants de l'encenser immens d'aquesta encontrada, en quin Cenobi s'ou el ressó de celística Al·leluia amb la cloenda del sempitern Amen.
Per Vós, els cors jovenívols arbossencs que amb les ales blanques de la fe i els joiells de la vida de fondes arrels, volen copsar ben aprop vostre la celestial venturança.
Alegrem-nos. Gaudeamus, avui i sempre per la nostra Fe, per la nostra Vida.
(el rector de l'Arboç a la revista "Fe i Vida")

Poema de Rossend Condis i Martí:

Moreneta de la serra,
gentil Princesa estimada;
Regina del Cel enyorada.

Sigueu l'estrella que ens guia;
del nostre port, far lluminós,
l'antorxa viva, ardorosa
que ens meni i doni alè i esforç.

"Fe i Vida" és el nostre lema;
Nostra dolça Mare, Vos
i vostre Fill que ens estima
nostre poble de l'Arboç.

Moreneta de la serra,
Cel de nostre Principat,
Regina de Catalunya,
Santa Maria de Montserrat.


A la Mare de Déu de Montserrat 
(una arbossenca de 15 anys)

Vós floriu com una rosa
Mareta de Montserrat;
sou nostra Rosa abrilenca,
quin Amor jamai es trenca
vers el nostre Principat.

Quan es pugen els turons
d'eixes muntanyes flairoses
el cor brinca i es desfà,
frisós de poder arribar
a vostres plantes formoses.

Que en sou de dolça, Mareta...
Vostre cor sempre somriu;
sou la Planta beneïda
que ens dóna llum i alegria.
Ditxós qui sempre amb Vós viu!

Ditxós qui deixa el bullici
de la ciutat seductora
i amb el cor ple d'esperança
se'n puja a tan bell cimal;
que és Montserrat la senyera
d'eixa terra noble i bella.

Del cor pur Vós sou l'estel.
Serviu-nos sempre de guia!
Salveu-nos, Verge Maria!
Guieu-nos fins dalt del Cel!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada