dimecres, 13 de febrer de 2013

Goigs al Sant Crist de la Sang de Reus (Baix Camp, Tarragona)

Si ens parleu —Amor extrem—
pels cinc traus d'una sagnia,
de genolls un demanem
que ens feu sempre companyia.

Del pessebre i de la creu,
va escollir-ne, Amor, la fusta.
El Pecat, Vós el pagueu
amb el cos que s'hi ajusta.
Si un estel brillà a Betlem,
tota llum amb Vós moria.

Tenim por del més enllà.
Ens empeny el temps que passa.
Amb l'enigma del demà,
va insegura nostra passa.
Sense brúixola ni rem,
res no ens falta, amb Vós per guia.

Contra l'odi dels humans
el perdó n'és la revenja.
Vós, clavat de peus i mans,
sou raïm sagnant, que penja.
Per dar vida a un fruit que és sem,
fou Amor qui us expremia.

Dolça imatge de la mort,
ella impera al sant Divendres.
El Sant Crist de la Sang de Reus
Converteix el nostre cor
que, de mal, voldrà desprendre's.
Tant el just com el blasfem
som mirats amb cara pia.

Un marc d'or: uns vells carrers.
Processó, cant del "Vexil·la..."
Vós, tan nostre, allí ho sou més,
on reviu la antiga vila.
El fervor amb què us portem,
del passat pren vigoria.

Sou el Verb; i, si esteu mut,
la Paraula no ha estat morta.
Al gran temple el poble acut:
en oir-la, es reconforta.
Brillà Déu, esclat suprem,
en els mots de l'Agonia.

Rera el tel dels ulls divins
descobrim nostres fal·làcies;
i amb silenci, ben endins,
fem el prec de les "tres Gràcies".
Apinyats, tots confiem
en un Cor que se us obria.

Contemplant-vos tan vençut
—llum de sang, llunyana posta—
ni que l'ull no resti eixut,
no és el dol nostra resposta:
consumat el gest postrem,
està pròxim el gran Dia.

Himne "Vexil·la Regis"




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada