La devoció popular a sant Feliu de Girona a través dels Goigs

el dia
Sant Feliu, Fèlix de Girona o Feliu l'Africà fou un màrtir gironí mort durant l'última persecució de Dioclecià (any 307) contra els cristians. Es celebra el dia 1 d'agost.
No s'ha de confondre amb sant Feliu diaca, company del bisbe sant Narcís, ni amb sant Fèlix de Roma patró de Vilafranca i celebrat el 30 d'agost. 

Sant Feliu Africà, màrtir.
Fornícula a l'església de Sant Feliu de Llagostera (Gironès).
Retall d'una foto de Ricard Ballo.

Sant Feliu és el patró o és venerat en moltes de les nostres parròquies. Aquestes son algunes de les que en disposo de Goigs:

Sant Feliu nasqué a Scillis, prop de Cartago, en el si d'una família acomodada, l'últim terç del segle III. Cursà els seus estudis a Cesarea Marítima, juntament amb Sant Cugat, on té els primers contactes amb cristians. Es converteix ràpidament al cristianisme i és batejat.
Sant Feliu sembla que no va pertànyer al clergat, ni exercí cap ministeri sagrat. Era un seglar que va esdevenir missioner. El seu fervor era tan gran que no va dubtar a abandonar la seva terra natal, la seva família i les seves riqueses, per testimoniar la seva fe en Crist, per ajudar els nostres avantpassats en la fe a romandre fidels davant la persecució, fins a lliurar la seva vida i ser amb això llavor de nous cristians.

Feliu i Cugat decidiren abandonar Scillis, on la persecució encara no havia arribat, disfressats de mercaders i marxar a ajudar els cristians de les zones on la persecució és més dura. Se'n van a la Tarraconensis i, mentre Cugat s'adreça cap al Castrum Octavianum (Sant Cugat del Vallès), Feliu va més al nord, arribà a Empúries i d'allí a Girona, on s'establí. Hi promogué la fe cristiana i agafà molt renom entre els habitants de la ciutat; les autoritats romanes, alarmades, el detingueren i el martiritzaren a l'actual Sant Feliu de Guíxols.

Sobre el seu sepulcre s'aixeca l'actual Basílica de Sant Feliu de Girona, que va convertir-se, ja durant els segles IV-V, en un dels símbols d'identitat i de prestigi de la ciutat durant l'antiguitat tardana, època en què el centre martirial hauria esdevingut un dels més importants centres de pelegrinatge d'Hispània. Fins i tot el mateix rei visigot Recared (586-601) va regalar al sepulcre del sant una corona votiva d'or.
El seu culte, a més, es va difondre amb molta força entre les principals ciutats del sud de la Gàl·lia (Tours i Narbona), d'Hispània (Toledo, Lleó, Xàtiva, Còrdova, Cadis, Saragossa o Sevilla), i, fins i tot, del nord d'Àfrica (Mezloug o Guelma).

La veneració que assolí la figura del màrtir gironí en el marc de l'Església hispànica visigòtica (segles VI-VII) es traduí en la composició d'un ric conjunt de textos litúrgics (passió, himne litúrgic, misses, etc.) pensats per a ser llegits durant la commemoració anual del seu martiri (1 d'agost), acabant per esdevenir una de les festivitats més solemnes del calendari litúrgic visigòtic hispànic.

Puix al cel, on Vós viviu,
teniu amb Déu gran valia:
Siau nostre ajut i guia
Patró nostre, Sant Feliu.
—dels Goigs de sant Feliu de Beuda (Garrotxa)—

Basílica de Sant Feliu de Girona amb la Catedral al darrera
Foto: Josep Maria

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada