Poema de Joan Benet i Petit publicat en el seu llibre "El Trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012.
 |
| Mare de Déu dels Arcs que estava situada a la façana del Santuari fins l'any 1936 |
I
Del rosari que engalana
els jardins de Santa Pau,
n'és la Rosa més colrada,
la més fresca i més suau,
la que en gerda raconada
de bellesa sens igual
viu i creix rica i ufana
des de temps immemorial.
Quan la Rosa davallava
del jardí celestial,
la vila dormia encara
amb un son dolç i suau.
Quan el baró Ponç posava
de l'ermita els fonaments
quan tot just feia l'entrada
la centúria mil tres-cents,
entre boscos i masies
del racó més opulent
una ermita es deixondia
des de l'alba del nou-cents.
II
A mitja hora de la vila,
a la banda de migjorn,
de la serra de Finestres
en un ample contrafort,
dolçament arrecerada
de Collsaguàrdia al turó,
l'ermita dels Arcs s'enlaira
amarada d'antigor.
Té la vall la xamosia
d'un esplèndid i ample hort,
amb els murs brodats de boscos,
coronada de turons,
i la serra de Finestres,
vimetosa com un jonc,
d'aquest temple és el bell absis
a la banda de sol post.
Trenta masos té la hisenda,
amb les pletes i els escons,
amb les feixes i quintanes
ramejades de fajol.
La pastora jovençana,
la del mas Claradevall,
engegava la ramada
just el jorn era puntat.
Gairebé baixava d'esma
al torrent endomassat
de campànules florides,
herba fresca i verdejant,
quan un brau de la ramada
no parava el bruelar,
embanyada al cel la testa
al davant d'un barderà.
Ja hi corria la pastora,
els ocells ja són allà;
el torrent ho contemplava
per les reixes del gorg Blau.
Una cova hi encontrava,
a l'entrada de la qual
unes roques apariades
tenen forma d'un bell arc.
Una imatge cobricelen
de la Reina celestial:
sobre el pit les mans creuades,
piadós i trist posat
que a les plantes li reposa
el seu Fill amortallat.
Els ocells i la pastora
el fet varen divulgar.
De les viles i masies
amb el pas ben apressat
acudiren delerosos
del tresor poder admirar.
L'alegria més serena
ha inundat tota la vall,
que si sempre fou tan bella
del cel ara és un retall.
Nova joia hi encomana
el festós crit del magall,
de l'escoda i la buixarda
quan l'ermita es va aixecant.
D'un cop d'ala l'alta fama
traspassava Santa Pau;
d'entusiasme la Garrotxa
s'ha tornat una fornal.
Caldrà fer una nova església
sumptuosa i molt més gran
en el centre de la clota,
ran mateix del camí Ral.
En ésser la matinada,
a l'hora de començar,
era tot cercar les eines
on solien-les desar;
amuntet les trobarien
de la vella ermita ran,
on ressona d'ençà d'ara
l'himne alegre del treball.
III
Aquell sisme esgarrifós
del quinzè segle en l'albada
la Garrotxa capolà
i dels Arcs poc en restava.
La parròquia va passar
a la vila molt honrada
en església de molt preu
al recer de l'ampla plaça.
Va restar la devoció
si l'ermita s'ensorrava:
costa molt d'arrabassar
un plançó de bona raça.
Sots la seva protecció
el baró la col·locava,
els vassalls i autoritats
que llevés bella llucada.
IV
Perquè fou Reina dels cors
gaudí d'una gran riquesa,
cap pubilla no tingué
tan curulla l'arquimesa.
Terres, boscos circumdants,
de conreu i de bona herba,
Castellsaguàrdia i el mas,
Costabella i la Roureda.
Un orgue de gran valor
que fes un cel de l'església
fou comprat pels majorals
Pau Domingo i en Planella.
Calgué el càrrec proveir
d'organista de capella:
ajudava el sacerdot
i a l'ensems feia de mestre.
El clergat de Santa Pau
no oblidà mai més la Verge
que, fent colla amb els barons,
ben sovint pujava a veure.
Les nou viles del baró,
si la festa era solemne,
no cabien a la nau
i pel redós esbateguen.
Tot brunzia intensament
de la fe i l'amor més tendre,
olotina germanor
que l'amor dels Arcs fa encendre.
Va passar aquell temps florit,
dinovè segle arribava
carregat de gran delit
i de noves cobejances.
Els joiells i escuts pairals
es venien o es canviaven
per a mantenir l'honor,
l'esplendor que declinava.
Fins al trenta-sis, no obstant,
un bon lloc servava encara,
en el cel de Santa Pau
era un iris de bonança
amb l'altar major famós
d'artisat i bell retaule,
el cambril al mig plaçat,
arxiu digne de la imatge,
amb la Santa Majestat,
aquella pila romànica
i la creu processional
d'or i plata cisellada.
Ai, que tot a tomballons
s'ho endugué la rubinada
i per torna del país
bons esplets de la seva ànima.
V
El santuari dels Arcs
impressiona fort encara:
aquells porxos tan esvelts,
la façana esgrafiada,
l'espadanya vigilant
i aquella ampla escalinata;
la constant perennitat
dels carreus de carretada
encomanen serenor
vinculada amb el paisatge
que gravats al nostre cor
no podran mai esborrar-se.
 |
| Santuari i Casa de Colònia d'Els Arcs de Santa Pau Foto: Montserrat Soler Farres |
 |
| Mare de Déu dels Arcs |
 |
| Santuari de la Mare de Déu dels Arcs. Foto: Lluís Canyet. |
 |
| Foto: Lluís Canyet |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada