—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
 |
| Imatge actual de la Mare de Déu l'Antiga o de Santiga Retall d'una foto de Carles Raich |
I
Tres ermites hi ha al Vallès,
totes tres com una plata,
que fan lleu el caminar
entre Sabadell i Caldes.
Cadascuna és el palau
d'una Reina sobirana,
cadascuna d'un riell,
rosa fresca i colorada...
De les tres, la que hi ha al mig
és la més agraciada:
és Santiga, ric tresor,
del país noble Degana.
De ben lluny hem arribat
quan l'abril es desvetllava,
amb les ales de l'amor
que cap cosa no entrebanca.
Abril, noble cavaller,
afranquia pany i balda;
les campanes dels camins
bogalment sembren moixaines.
De les joies i atributs
que l'ermita enrivetaven,
excel·leix l'antiguitat
que la cara li colrava.
Quan l'esplet va brotonar
de les grans gales romàniques
a Palau, a Sant Cugat,
a Barberà i a Egara,
Santiga ja embauma el cel
com un pom flairós d'alfàbrega
pels romans o els gots plantat
segons tota versemblança.
I encara avui, com llavors,
d'aquell temps en llunyedança,
il·lumina el cel i els cors
amb farons de galivança.
II
Un dia, el més venturós,
en trencar la matinada,
la Verge degué passar
per aquesta verda prada.
Els camins va engalanar
el seu Fill que la sotjava
de tresors seleccionats
d'arquimesa curullada.
Va afinar, en les aus gentils,
la veu, l'ala i el plomatge,
els gargolls en els riells,
la sentor en jardins i marges.
Va donar pit als fadrins
i bellesa a les donzelles;
a l'oreig, suavitat,
i més brill a les estrelles...
Tan corpresa va restar
del paratge la Princesa,
que hi volgué l'escon, la llar
amb la flama sempre encesa.
L'ermita que hi van bastir
els avis, a mans besades,
va solcar el mar del Vallès
amb les veles sempre hissades,
i tot temps, el vent d'amor
de bell nou les arborava
si algun torb foraviat
trontollar feia la barca.
El bon temps sempre ha tornat
amatent i amb més ufana;
el xiprer com un brandó,
els vinyars com una flama,
el Vallès com un present
que oferien les muntanyes
a la Verge del cor dolç
que a Santiga té retaule.
III
Qui entengués la vostra veu,
nobles pedres de Santiga,
com seria grat d'oir
la cançó que dictaria,
amb estrofes d'or brunyit,
la brunzent cavalleria,
davallant del nord bromós,
cavalcant sens fre ni brida,
amoixats i amorosits
pel somriure de Maria
que amb la fe de Jesucrist
com un bàlsam els guaria.
Ens dirien de l'honor,
en passar la moreria,
dels guerrers folrats d'acer,
font d'amor i galania.
Quin fogar més generós,
nobles pedres de Santiga,
de blasons i pergamins,
cada una, una guspira.
Ara sou interrogants
que el delit nostre abriven,
entenedors solament
pel cor i la fantasia.
Bella nau que clou galant
punt d'ametlla arrodonida,
el teu absis escairat,
ens vols dir què significa?
Aquella altra lateral
que al segle dotzè floria,
amb absis com és de llei
que l'art romànic rubrica;
els pilars carrats i ferms,
que tres serres servarien,
la de l'Heura, bressol fi,
laborada al segle quinze,
els carreus esbarriats,
que arreu sotgen i somiquen;
els mosaics sota de l'hort
ple de brolla i tarongina;
la façana resplendent,
l'espadanya presumida,
que volava cap al cel
per tres creus substituïda...
El cor omplen de la pau
que abundosa en regalima
i amb les malles de l'amor
presoner us fan de Santiga.
IV
Verge de l'amor, Rosa de Santiga,
deu-me el veire d'or de la poesia,
la que us va inspirar el sublim Magnificat
i el meu cant pobric esdevindria.
Deu-me un rajolí de filosofia,
Vós que en sou fornal i noble Cadira
i d'aquest palau desfarem l'enigma
amb què el temps boirós clement el cobria.
I en prendre comiat de Santa Maria,
aideu-me el Farell, cingles de Gallifa,
rieres d'argent de vores florides,
geni del Vallès d'ardorosa sina.
Digueu-me quin pom més grat li seria.
D'una sola veu, contesten i diuen:
"Roselles de foc i rosses espigues."
Adéu, Estel d'or del cel de Santiga.
—Goigs...—
 |
| Imatge antiga de la Mare de Déu l'Antiga destruïda el 1936 Foto: Amics de Santiga |
 |
| Església de Santa Maria de Santiga o l'Antiga. Foto: Google Maps. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada