GOIGS DE MARIA SANTISSIMA, QUE'S CANTAN EN LA IGLESIA D'ESPIRA DE CONFLENT.
 |
| Imatge romànica de Santa Maria d'Espirà* Foto: ECSA - A. Roura a enciclopèdia.cat |
Puix sou la patrona amada
De qui vos invocarà,
Vullau ser nostra Advocada
Maria Santa d'Espirà.
Mare sou de Piétat,
De dulzura y de amor,
Tal es vostra suavitàt
Que à tots donau favor;
Amparau Mare Sagrada
A qui en vos se afillarà.
...
Vostre Imatge collocada
En est Pople afortunat,
En tot tems fou venerada
D'ell ab tota humilitat;
Ja que vos ha sempre honrada
May no desconfiarà.
Sent nostra Patrona amada
Qui no vos invocarà!
Vullau ser nostra advocada
Maria Santa d'Espirà.
*enciclopèdia.cat - A l’església parroquial d’Espirà de Conflent és venerada encara una imatge romànica de la Mare de Déu amb el Fill, tallada en fusta. Avui és col·locada sobre l’altar de l’absidiola meridional, però durant molt de temps estigué en una fornícula que hi ha sobre la porta de l’església. Va ésser recuperada d’aquest lloc i restaurada vers l’any 1970.
La imatge és de dimensions grans: fa 99 cm d’alçada i la seva amplada màxima és de 43 cm. Presenta una frontalitat i una simetria totals.
Tot i que la Mare s’ha representat asseguda, no es figura per a res el setial (escambell, tron o cadira curul). Comentant aquesta particularitat, M. Delcor ha escrit que la inexistència del tron en aquesta marededéu vol significar que “Ella mateixa és el tron de la Saviesa”. La Mare, també excepcionalment, no porta corona, còfia ni vel. La cabellera, migpartida, amb plecs o rínxols paral·lels, acaba en una doble i llarga trena que cau a cada costat del pit i continua davant dels braços, fins als colzes. Vesteix una túnica, de la qual sembla que no sobresortien els peus, bé que la part baixa resta malmesa, i, això no es pot assegurar, una sobretúnica curta, tancada al coll per un galó penjant, que arriba fins a mitja cama, i un mantell que cau sobre els avantbraços. Els plecs són marcats i longitudinals, excepte al mantell, on són horitzontals i sinuosos. Aquesta vestimenta s’ha afigurat ajustada i deixa endevinar les formes del pit. Els genolls són molt prominents. El marxapeu de la imatge és poc destacat.
El rostre de la Mare és gran i una mica allargat. Manté restes importants de la policromia, a diferència del vestit, on gairebé no existeixen. Els ulls són grans i ovalats, sota d’un front ample, el nas allargat i la boca petita. L’expressió és solemne i de serenitat. Les orelles, grans, són ben aparents a causa de la manca de vel i per la cabellera recollida formant la doble trena.
Les mans de la Mare han desaparegut, però per la posició dels braços s’endevina que devien estar, molt probablement, en actitud d’oferiment. El cos és força voluminós, però el conjunt no deixa de tenir una certa esveltesa.
El Fill, assegut al bell mig de la falda materna, és una figura força estilitzada. Vesteix una mena de toga amb plecs horitzontals a la part inferior, d’on sobresurten els peus. Amb la mà esquerra manté el llibre sobre el genoll del mateix costat. Tot el costat dret del seu cos, amb el braç, ha desaparegut; segurament beneïa amb la mà dreta. El cap és petit i ovalat. Porta una corona acabada amb merlets. El rostre és força inexpressiu, menys treballat que el de la Mare.
La marededéu d’Espirà és una imatge-reliquiari. A la cara posterior hi han estat practicades dues grans cavitats de forma trapezial que ocupen una part àmpliament majoritària de la superfície i li donen un aspecte d’armari. Una cavitat és situada a la part superior del cos, i l’altra a la part inferior. Aquesta darrera, més gran, resta dividida per una post, a manera de prestatge. Cal suposar que aquests grans reconditoris, originàriament, eren tapats per peces de fusta que hi encaixaven, o bé per una porteta formant batent.
Evidentment, aquests reconditoris eren destinats a contenir relíquies de mida molt considerable.
Sembla que les imatges-reliquiari existien des dels primers segles medievals. De marededéus contenint relíquies n’hi ha belles mostres a l’Alvèrnia i en altres terres occitanes i franceses.
En el seu text sobre la Mare de Déu d’Espirà, M. Delcor esmenta el cas de la verge-reliquiari de Vezelay que va ésser salvada d’un incendi l’any 1166. En terres catalanes tenim exemples famosos d’imatges-reliquiari, en especial el Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses. Ara bé, entre les marededéus aquesta tipologia és una mica més rara. És possible, però, que el reconditori d’alguna estàtua, per trobar-se molt dissimulat, estigui encara per descobrir.
Aquest ha estat el cas, ben recent, de la Mare de Déu de Sant Cugat del Vallès, guardada al Museu de Terrassa. L’any 1989, durant els treballs de restauració de la imatge, es descobrí una cavitat darrere el cap, tapada amb una fusta. Encara hi havia les relíquies. Els pergamins que les acompanyaven han permès datar la marededéu al segle XIII: any 1218 (vegeu el volum XVIII, pàgs. 184-186, d’aquesta col·lecció). La Mare de Déu del Remei de Sant Julià de Lòria (Andorra), considerada del segle XII, té dues cavitats darrere el tron. La Mare de Déu de la Devesa (Garrotxa), imatge desapareguda, tenia un reconditori a l’esquena (segles XII o XIII).
 |
| Església de Santa Maria d'Espirà de Conflent Foto: Claudefà |
 |
| Interior amb el retaule presidit per una altra imatge de la Mare de Déu. Foto: Serrallonga 1640 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada