Poema a l'església romànica de Santa Maria de Cervelló. Cervelló (Baix Llobregat, Barcelona).

el dia
—Dibuix, poema i explicació de Manuel Goicoechea i Orsolich en el seu llibre "Ermites de la Rodalia" editat a Sant Boi de Llobregat l'any 1960—


És símbol de virtut i fortalesa
la roca on vostra església s'erigí
que ben d'hora ja vàreu escollir
la vida més humil de la pobresa;

aquella que del món és incompresa,
car ell, foll i encegat, no pot capir
que hi hagi qui no sàpiga gaudir
de totes les honors de la noblesa.

A Vós no us envania la nissaga,
ni l'urc i les blaneses del castell,
ni el viure vagarós, frèvol i altiu,

car Vós sabíeu on millor s'amaga
el gaudi pur i l'actuar més bell...
I ho dàreu tot per redimir el captiu.

Santa Maria de Cervelló, nascuda a Barcelona (1230-1290).
 Va fundar la branca femenina de l'orde mercedari. També és popularment coneguda com a Santa Maria del Socors o del Socós.
Imatge de la santa a l'església de Cervelló. Retall d'una foto de Pauet.

L'església romànica de Cervelló, abans parròquia, està situada a mitja hora del poble en un bell indret de la muntanya. Mentre grosses roques li serveixen de pedestal, altres d'espadades li fan com de dosser. Els pins l'envolten i s'enfilen fins al cim del rocós turó, on hi ha les ruïnes del castell.
Fou dedicada a Santa Maria de Cervelló, filla dels senyors d'aquest cognom. Visqué del 1230 al 1290. Ens diu el Missal Romà que a 18 anys féu vot de virginitat i més tard vestí l'hàbit de la Mercè. Fou fundadora de l'Institut femení, poderós auxiliar de l'obra de redempció de captius. Preveia i apaivagava la mala mar, i per això se l'anomena també Santa Maria dels Socors.
La vella església de rogenques pedres sembla sorgida de les roques que la sostenen. Les inclemències del temps, durant diverses centúries, han anat harmonitzant llurs tons i esmussant els cantells dels cingles i els carreus del temple fent-ne com un sol monument.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada