 |
| Mare de Déu de Montserrat |
MADONA DE MONTSERRAT
de Mn. Ramon Muntanyola
Brunyida per la lluna
serena de l'abril,
la rellentor a les galtes
de tant plorar pels fills.
Eternament seguda,
eternament el Nin
arredossat als braços
com un estel florit,
No saps qui és més negre,
no saps qui és més gentil:
La Mare que se'l mira
o bé l'Infant que riu!
 |
| Mare de Déu de Núria |
MADONA DE NÚRIA
Magnòlia sempre fresca,
princesa de la neu,
ets l'hòstia que s'aixeca
del Pirineu a Déu.
BLANCA O BRUNA?
Us veia emmorenida,
i us veig: magnòlia i neu,
i us trobo tan bonica
i tan Mare de Déu...
La llum us ve a la galta,
el sol us ha colrat.
Igual, plena de gràcia,
a Núria i Montserrat.
BRUNA I BLANCA
I negra sóc a Núria,
i negra a Montserrat.
Tan clara en la muntanya,
tan clara en el fondal.
Jo sóc emmorenida
de tant i tant plorar.
Jo sóc blanca, tan blanca,
de tant haver estimat.
Oh fills de Catalunya!
mireu-me bé en l'esguard.
Jo sóc blanca i morena
a Núria i Montserrat.
 |
| Mare de Déu de Montserrat |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada