Poema a l'ermita de la Mare de Déu de Brugués. Begues i Gavà (Baix Llobregat, Barcelona).

—Dibuix, poema i explicació de Manuel Goicoechea i Orsolich en el seu llibre "Ermites de la Rodalia" editat a Sant Boi de Llobregat l'any 1960—

Ermita de la Mare de Déu de Brugués

Dalt les abruptes cingleres
del Castell d'Aramprunyà,
una ermita us van alçar
entre roques i brugueres.

Eren dures les tresqueres
per arribar al vostre altar
i us varen abandonar
seguint rutes més planeres.

Quan vers Vós, a les altures,
ja no van les criatures,
baixeu al Sitjar per dir

que poden sense duresa
trobar la vostra dolcesa
al peu mateix del camí.

El Pare Narcís Camós en la seva obra del 1657 parla extensament de la Imatge de Nostra Senyora de Brugués: de com fou trobada per un pastor en un lloc enlairat de la muntanya, dins una cova d'un penyal.
Molt prop d'allí se li erigí la primitiva capella, les restes de la qual encara es troben a curta distància del Castell d'Aramprunyà.
Quan, al llarg dels anys, les inclemències del temps i les violències de les guerres enderrocaren la petita capella, situada en lloc tan abrupte, li edificaren l'actual al peu de l'enasprada cinglera.
En una taula antiga, que es conservava a l'ermita abans del 1936, constava que el dia 15 de juny de l'any 1509 la Imatge de la Verge fou traslladada amb gran solemnitat de la "simple, e pobre Capella del Brugués, tota destruïda, e enderrocada... en la present Capella e Església nomenada del Sitjar."

Mare de Déu de Brugués


Església de la Mare de Déu de Brugués.

Mare de Déu de Brugués al Camí dels Degotalls de Montserrat.
Foto: Josep Maria.


Comentaris