Petits goigs de la pau somniada. Poema de Nadal de Lluís Badia i Torras.


PETITS GOIGS DE LA PAU SOMNIADA (PER A CANTAR DAVANT DEL PORTAL DEL NOI).

Va per la terra un volar d'esperances
com si d'un néixer novell fos la clau,
que ja hi ha uns homes que trenquen les llances
—en diuen míssils— i es donen la pau.
Puix que comença a apartar-se del simi,
l'home que feres pel bé i no pel mal.

Dóna'ns un cor que comprengui i estimi,
bell Infantó de la nit de Nadal.

Vull començar agraint-te l'ofrena
que ens has deixat a l'entrada d'hivern,
en nom d'un món que suporta la pena
de no conèixer l'amor teu etern.
Ben incapaços d'un grau tan eximi,
que almenys ens mogui l'amor fraternal.

Dóna'ns un cor que comprengui i estimi,
bell Infantó de la nit de Nadal.

Fes que portem, cada dia, a la cova
de tants germans que s'hi moren de fam,
tots els diners de les armes, que prova
la humanitat d'arrencar com el gram.
I l'òbol nostre: que res no hi ha nimi
per a bastir un món de pau ideal.

Dóna'ns un cor que comprengui i estimi,
bell Infantó de la nit de Nadal.


Lluís Badia i Torras. Nadal 1987.


Comentaris