Goigs a sant Cristòfol. Vilanova i la Geltrú (Garraf, Barcelona).

GOIGS EN LLOANÇA DEL GLORIÓS SANT CRISTÒFOR, DE LA CIUTAT DE VILANOVA I LA GELTRÚ.

Sant Cristòfol

Sorrut, feixuc, de mala jeia,
Cristòfol, passa-rius colós,
—Jo solament serviré— deia,
a qui serà el més poderós.

En l'agonia de la prova.
En els turments del desconhort.
Sant Cristòfor de Vilanova,
doneu-me la bondat del fort!

Es presenta un infant un dia,
que li demana gentilment,
de gràcia, si no el portaria
a l'altra banda del torrent.

Lleuger l'infant era a la riba,
quan fou issat a coll-i-bé;
però ajup son pes i fadiga,
quan el corrent fort esdevé.

Aixeca el forçut la mirada
a la pietat del firmament,
i a l'espatlla sent clavada
la mà d'un Déu omnipotent.

Ple d'orgullosa suficiència,
l'Emperador pregunta al Sant:
—Qui té com jo, l'omnipotència?
I li respon ell: Un infant!

El cap roda, quan, al nou dia,
colpir-lo va el botxí cruel,
i sang de martiri corria,
a la terra a l'ensems que al Cel.

Text d'Eugeni d'Ors i música de Pere Vallribera.




Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.

Ermita de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú.
Foto extreta de la web Menja't Vilanova.


Comentaris