GOIGS EN LLOANÇA DEL GLORIÓS SANT CRISTÒFOR, DE LA CIUTAT DE VILANOVA I LA
GELTRÚ.
|
| Sant Cristòfol |
Sorrut, feixuc, de mala jeia,
Cristòfol, passa-rius colós,
—Jo solament serviré— deia,
a qui serà el més poderós.
En l'agonia de la prova.
En els turments del desconhort.
Sant Cristòfor de Vilanova,
doneu-me la bondat del fort!
Es presenta un infant un dia,
que li demana gentilment,
de gràcia, si no el portaria
a l'altra banda del torrent.
Lleuger l'infant era a la riba,
quan fou issat a coll-i-bé;
però ajup son pes i fadiga,
quan el corrent fort esdevé.
Aixeca el forçut la mirada
a la pietat del firmament,
i a l'espatlla sent clavada
la mà d'un Déu omnipotent.
Ple d'orgullosa suficiència,
l'Emperador pregunta al Sant:
—Qui té com jo, l'omnipotència?
I li respon ell: Un infant!
El cap roda, quan, al nou dia,
colpir-lo va el botxí cruel,
i sang de martiri corria,
a la terra a l'ensems que al Cel.
|
| Text d'Eugeni d'Ors i música de Pere Vallribera. |
|
| Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona. |
|
|
Ermita de Sant Cristòfol
a Vilanova i la Geltrú. Foto extreta de la web Menja't Vilanova. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada