.jpg) |
Mare de Déu de Canòlich
|
Cercaven clarors
en la vall malalta
i trobem en Vós
una llum més alta.
A Canòlich lluu
vostre estel, Maria,
l'amor ens hi duu,
el deler ens hi guia.
Sota d'un verd pi,
ran de prat i borda,
un cant pots sentir
que un altre en recorda.
"Si vols soledat,
a Canòlich vine.
Si humil has pujat,
t'hi dono pau divina.
Oh! Ocell de colors
prop de la font clara,
quines resplendors
en la vostra cara!
El retaule és d'or,
els murals llum viva,
brilla així el cor
quan el cim arriba.
Entra en el recer
una bona estona.
Tot aquell que hi ve
dolça mà acarona.
Entorn seu reneix
la flor del somriure,
el dur s'entendreix,
l'esclau torna lliure.
Ninxolet perdut
la llavor ocultava,
oh esplet de virtut
de la nova saba!
Deixada als fondals
Andorra encisera,
en els pics més alts
tot és primavera.
Miracle de Déu
i de la natura,
ací el trobareu:
Canòlich fulgura.
Ave, Ave, Ave Maria.
Ave, Ave, Ave Maria.
.jpg) |
|
a Sant Julià de Lòria
|
 |
| Imatge extreta del bloc d'Antoni Sàbat Aguilera |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada