Sant Crist del pintor flamenc van der Weyden |
L'esperança, d'alegria,
ens fa cantar a plena veu:
Per Jesús s'amorosia
la duresa de la Creu.
Entre insòlites tenebres
i endolada soledat,
acalava les palpebres
Jesucrist crucificat.
De la fosca, llum eixia:
un rescat que no té preu.
La Creu si abans era oprobi,
ara és arbre salvador
on el fruit antic retrobi
la dolcesa del perdó.
El perdó d'ací ens naixia
i la font de clara deu.
Sota l'ombra dels seus braços
oberts com els del Senyor,
es refermen nostres passos
per senders de claror.
Les seguirem cada dia
amb bon delit i bon peu.
Fidelment, la Creu sagrada
beneirà el nostre front
al matí i a la vesprada
d'un gest ample com el món.
Amb la seva companyia
el coratge repreneu.
Ella es dreça tot joiosa,
acimada al campanar,
i a mig camí —agradosa—
de la muntanya i el pla.
La retrobeu cada dia
i, agraïts, la saludeu.
El sofriment ens la posa
damunt l'espatlla algun cop.
És un pes que no fa nosa:
seguim Jesús més de prop.
Amb el Redemptor per guia
dóna bo ser Cirineu.
De la Creu ens ve la vida,
car Crist ha ressuscitat.
De la Creu ens ve la vida,
la vida i l'eternitat.
L'esperança, d'alegria,
ens fa cantar a plena veu:
Per Jesús s'amorosia
la duresa de la Creu.
Dibuix de l'ermita de la Santa Creu de Guilanyà (Navès) |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada