— El món és un jardí
que Déu pot fer florî:
tres divines flors hi han nat:
Fe, Esperança i Caritat. —
Flor blanca de la Fe,
¡ ditxós qui et pot havê !
qui n'és posseïdor
pertot escampa olor,
olor tan agradosa,
que allí on és, Déu hi reposa.
Flor blava, flor de mel,
que fas olor de cel,
qui sent la teva olor
oblida la tristor;
flor blava d'Esperança,
nostre cor en tu descansa.
¡ Oh flor de Caritat,
vull viure al teu costat !
Qui es posa a vora teu
se fa estimar de Déu;
qui et sap ben olorâ
a tothom troba germà.
— El món és un jardí
que Déu pot fer florî:
tres divines flors hi han nat:
Fe, Esperança i Caritat. —
que Déu pot fer florî:
tres divines flors hi han nat:
Fe, Esperança i Caritat. —
Flor blanca de la Fe,
¡ ditxós qui et pot havê !
qui n'és posseïdor
pertot escampa olor,
olor tan agradosa,
que allí on és, Déu hi reposa.
Flor blava, flor de mel,
que fas olor de cel,
qui sent la teva olor
oblida la tristor;
flor blava d'Esperança,
nostre cor en tu descansa.
¡ Oh flor de Caritat,
vull viure al teu costat !
Qui es posa a vora teu
se fa estimar de Déu;
qui et sap ben olorâ
a tothom troba germà.
— El món és un jardí
que Déu pot fer florî:
tres divines flors hi han nat:
Fe, Esperança i Caritat. —
Llibret de procedència d'aquest cant |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada