—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
— Aquest poema va ser compost abans de l'última restauració. L'autor va trobar el santuari en complet abandó i tan malmès com queda palès a la segona part del poema.
Actualment tenim la satisfacció que està ben recuperada la capella i la devoció a la Mare de Déu de Les Quadres.—
Actualment tenim la satisfacció que està ben recuperada la capella i la devoció a la Mare de Déu de Les Quadres.—
 |
| Mare de Déu de Quadres Foto: poblesdecatalunya.cat |
I
El Segre surt de la Cerdanya
amb un espí clavat al cor;
d'un gran palau que besa i banya
plora a doll fet la trista sort.
Temps era temps, els murs besava
abans d'entrar pel brau congost
i de la Reina que mirava,
ull amorós des del balcó,
rebia alè, joia i puixança
que li donaven prou braó
pel Baridà passar amb fiança
ferm engorjat, aspre i afrós.
El ric palau ara no hi era,
ni murs ferrenys, ni airós balcó
i encara menys la portalera,
d'aquell jardí galana flor.
Esmicolats roden per terra
en escampall els enderrocs,
cos insepult, trista desferra
d'allò que en fou la mansió.
De terra i cel era la gala
dilecta Flor del Criador,
el seu reialme es regala
amb la llei dolça de l'amor.
El seu esguard tot ho asserena,
es tornen flors els escardots,
arc de bonança, joia plena,
gaudi fecund, els planys i els plors.
Aquesta Reina esplendorosa
que l'estelada té per tron,
per patges, àngels testa rossa
i per vassalls, tot sencer el món,
del Fill de Déu Mare estimada,
l'Esperit Sant egregi Espòs,
del Pare Etern, Filla dilecta
que l'eixamora al seu redós,
de la Cerdanya enamorada
hi davallà en llunyedà jorn,
d'El Baridà prop de l'entrada,
palau bastí, cambra i escon.
Allí creixia amb gallardia
entremig d'All i d'Isòvol,
al peu del riu que nit i dia
la bressolava al seu bressol.
La Tossa d'Alp i Puig Llançada
li engalanen el migjorn
amb la constant blanca bugada
estesa al grat dels seus balcons.
I avall, avall, per cada cresta
del vell Cadí, fornits estols,
cap a Ponent, tresca que tresca,
brau escamot de cabirols.
Meranges, dret a l'altra vora,
Carlit, La Baga i pic Bessors,
per saludar la gran Senyora
fan voleiar els blancs mocadors.
De la Cerdanya ben sencera,
rius i torrents hi fan cap tots,
a la Divina Portalera
els mena el Segre com exvots.
El primer riu que hi arribava
del Segre al pit, venint de Llo,
La Ribereta que infantava
d'Er la galana i fresca font.
De l'estany Blau, Raur davalla
tot freturós de germanor,
el Lavanera no s'encalla
que al Puigmal té el guarnit bressol.
A Puigcerdà, vila pomposa,
donen un crit: —I doncs, què vols
per la Madona esplendorosa?
—Deu-li el meu cor i els meus penons.—
Per Sant Martí i Vall Torta arriba,
galant fadrí, el riu Carol;
ruta triomfal tota la riba
des de Lanós on veu el sol.
Valira, el riu que neix a Tossa,
més avallet del riu Astoll,
d'altres riuets plena la bossa
fressa, cantúries i gargolls.
Tot l'agredolç de la Cerdanya
ple d'amor i tradicions,
de lleialtat que mai no enganya,
de catalanes munions,
venia als peus de la Madona
en homenatge generós;
el Segre als braços els abona,
el germà gran del bell estol.
I al redós del santuari,
brunzia tot de bonior
com remoreig d'un lent rosari
i un balboteig de flames d'or.
II
No reïntellen ja les branques
de pedra grisa i de color
damunt les aigües que ara besen
del santuari els enderrocs,
ni les aus canten com solien
cants d'al·leluia i d'ardor;
xisclen de pas les orenetes,
canten-hi d'esma els rossinyols.
Són esborrats damunt les prades
els amorosos corriols
que feien cap, ales daurades,
clenxa al damunt l'herbei sedós.
Des del peu d'Alp, la torrentera
com un lleu rastre de claror,
ens duu incert per la drecera
sens entusiasme ni braó.
Veiem les vaques i les egües
en escampall i el bon pastor,
amb el cap alt, per si albiraven
d'aquell Sol post la resplendor.
No hi és la Verge de Les Quadres;
el santuari, un enderroc,
per entre pedres escampades,
munts de deixalles i guixots.
Nau espaiosa encara intacta,
tres arcs torals, esvelts i forts,
una cornisa que senyala
el naixement de l'arc rodó.
Dretes, al mur estintolades,
del paviment les amples posts;
les dels altars, meses sagrades,
rauen al sòl entre la pols.
Mira a migjorn l'ampla façana,
portal ferrany, doble arc rodó;
la clau de l'arc duu ben galana
l'angelical salutació.
Davant l'ermita i casa adjunta
hi ha l'estenall d'un ample clos
que tanca un mur de punta a punta,
escrostonat per l'abandó.
Hi dona pas amb bogalia
altre portal molt fatxendós;
blocs de granet que refulgia
solcs i relleus de tres llistons.
Heus ací, doncs, tot el que resta
del santuari amorós
de la Madona de Les Quadres,
de la Cerdanya el més famós.
Fa quatre dies, tot brunzia
de multituds i cants de goigs;
ara és només una abadia
plena d'ortigues i escardots.
Passats que hauran uns altres quatre,
s'esborrarà fins el record
i quan els llavis que us besaven
s'hauran marcit com una flor,
cap no sabrà que allí a Les Quadres
del ver amor hi hagué la font
i de l'ermita la tragèdia
no llevarà a ningú la son.
Oh, si restés de la complanta,
enc que migrat, el trist ressò
que s'escampés, vela gomflada,
per la Cerdanya i Rosselló,
no s'enduria la ventada
mai de Les Quadres la sentor,
menys, si assolís amb la cantada
deixar-hi el cor el trobador.
III
Pubilla de la Cerdanya,
lluminós Astre del jorn,
si a Les Quadres s'extingia,
dalt del cel jamai no es pon.
Si no venen com suara
les deu viles del redol
amb banderes desplegades
agutzil, batlle i rector,
cent muntanyes coronades
de congestes amb els flocs,
pel cel blau enarborades
van dient els vostres goigs:
Puix sou flor de la Cerdanya
que ha volat a l'infinit,
cel amunt us acompanya
d'enyorança el nostre crit.
+absis.jpg) |
| Església de la Mare de Déu de Quadres Isòvol, Ajuntament d'All, a la Baixa Cerdanya Foto i més informació: "Conèixer Catalunya" |
 |
| Foto: Adolf Cucala |
.jpg)
.jpg){kind=link}
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada