Poema a la Mare de Déu de Lord o de l'Hort. Sant Llorenç de Morunys (Solsonès, Lleida)

—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—

Detall de la Mare de Déu de Lord
Foto i més informació: Comunitat de Lord

I

Aquest pla de Sant Llorenç
ablamat d'ardenta flama,
espurneja com un forn
atiat pel batre d'ales.

En aquesta catedral
de fantàstiques pilastres,
quina festa s'hi escau?
quina gesta s'hi covava?

Potser avui hi passa Déu
amb carrossa d'escarlata
per sembrar els camins de flors
a la seva excelsa Mare

que volia tenir un tron
a La Mola asserenada,
al damunt de l'escambell
d'una llegenda daurada.

Tot glateix en aquests cims
del record d'aquella tarda
del miracle i del pastor,
del pastor i de la ramada.

II

Diuen que era al mes d'abril,
sembrador de meravelles,
amb les nits plenes d'estels
i les roses primerenques,

que el pastor de casa Pons,
casa gran de Torroella,
defugint els patamolls
de falsia i llicorella,

s'enfilava cap als cims
on la llum del sol hi reia,
adornant-se els traus de flors,
botons d'or i blanca estepa.

Arribats a dalt de tot,
com de goig el cor batega!
El pastor resta encisat,
el ramat pastura d'esma.

Tot de sobte, el bou Mascard
com herald d'alguna gesta,
desvetllava el cel quiet
amb un llarg mugit de festa.

—Què és això?— pensa el pastor,
mentre hi corre a la carrera—.
La Verge del dolç mirar
en icon del segle setze.

III

Les muntanyes dels voltants
resten totes encisades
i amb els braços cap al cel,
li ofrenen rams i branques.

Els torrents enforancats
de les aigües argentades,
fins La Mola fan pujar
el polsim de les cascades.

Els blauets, els botons d'or
i les flors de marge i prada,
quan la veuen tan gentil,
la proclamen majorala,

i el pastor, ferit d'amor,
quan va avall per dir el que passa,
el camí omple de flors
que del cor li eixamenaven.

Com un núvol cotonós
que del mar salat s'enlaira,
puja el poble pels afraus,
talment vol de blanques ales.

I es postraven reverents,
en veient la santa imatge,
i la joia els omple el cor
i promou abundants llàgrimes,

que la gràcia fa el fet
com la pluja regalada
al damunt d'un camp de llirs
mustigats per la secada.

Sota un bosc de rams florits,
la currua és de tornada;
bé l'espera Sant Llorenç
amb la vila endomassada.

Pare abat marxa al davant,
entonant fervent pregària;
amb la veu de cada cor,
és més dolça la tornada.

Quan arriben al Portell
de la Roca Foradada,
la imatge pesa tant,
que no poden dar una passa.

Oh Clavell de cent olors!
Rosa fresca i colorada!
Serení de l'ampla mar!
Dolça Pau de cada tarda!

Ja entenem el vostre anhel;
si us és grata la muntanya,
una ermita us alçarem
ben airosa i ben folgada.

Al damunt dels braus turons
lluirà com una flama
i serà el far abrandat
d'aquest mar d'or i maragda.

IV

Fins al segle dinovè
la creixença no té trava,
l'ermiteta va pel cel
en esplèndida volada.

Cap pubilla del país
en la caixa no servava
un esplet de rics tresors
com la Reina de Lord guarda:

Tot el bo del Berguedà,
de Solsona i la comarca,
el millor de L'Urgellet
i els joiells de la Cerdanya,

un esplèndid orgue al chor,
al cloquer, dues campanes,
els camins, plens de romeus
i el cel ple de pregàries.

Al frondós jardí de Lord,
de flairoses flors i ufanes,
un convent de dominics
com clavell boscà es badava.

Amb els frares dominics,
quina alegra fressa d'ales!
els camins són exornats
de capelles i ermitatges.

Rau Sant Cerni baix al pla,
Sant Llorenç, a les foranques,
Sant Pere Màrtir, al cim
ben a punt d'alçar volada.

Quaranta-set anys durà
la festa dominicana;
els quaranta-set passats,
emprengueren la volada.

V

L'amor viu que arborà el pit
d'Emeteri Villorbina,
dins del segle divuitè
treu magnífica florida

i fruità en un temple nou
de riquesa sense mida,
més que més, dalt al cambril
on per tot l'or sobreeixia.

Les pintures excel·lents,
l'argent, vori i pedreria,
i l'amor dels terrassans,
cada cor, encesa pira.

VI

Un incendi l'abrusà
que del temple féu pastura,
ornaments, altars i murs
convertits en munts de runa.

On seria el cavaller
de campmall i espasa nua
que volgués rompre un coltell
per la Verge desvalguda?

De Barcino arribarà,
la ciutat d'herois fecunda,
Monegal, de pit ardit
i d'espasa forta i munda.

Plàcid fou el navegar
de la nau pel mar de Busa,
fins que arriba el trenta-sis
que els estralls i els plors renusa.

Ni l'altar major barroc,
ni les cèlebres pintures
de Masriera, ni els murs,
no sofriren greu injúria.

A la imatge del cambril
Déu li do bona ventura.
A Darnius la van trobar
a l'ombrí fresc de La Muga.

Quan a Lord fou de bell nou
al seu tron ben asseguda,
el sol feia més claror
i de joia el vent remuga.

Retrobava Sant Llorenç
l'adorable pau perduda
i cobrava un nou encís
l'esclatant Serra de Busa.

VII

A l'entorn del bell cambril
tot exulta, lloa i canta
la Rosa del paradís
asseguda sobre una arca.

La ma dreta sobre el pit
que el Fillet li amanyaga
i l'esquerra, amb tot amor,
com un lliri el Nin aguanta,

Jesuset és de perfil,
la carona redossada,
els llavis com un clavell
moll encara de rosada.

Les cares de Mare i Fill
morenes i agraciades,
traspuant l'amor a dolls
que roent, tot ho abranda.

El vestit de color roig,
i la túnica estrellada
d'abundosos plecs tirats
que la feien més folgada,

amb picats decoratius
repuntats d'or i de plata
i les gemmes i brillants
que el ribet de baix esmalten.

Altra cosa no us diré
del finíssim Lliri d'aigua
que cal veure en el seu cel
i admirar en el seu retaule.

Si per l'escabrositat
de la terra us fes basarda,
o us espanten els remors
dels clotals de Vilamala,

arribeu-s'hi el dia vuit
de setembre amb confiança,
que els camins són tots curulls
i la joia tot ho amanta,

o bé el dia de l'aplec
del gloriós Sant Pere Màrtir,
o bé en jorns d'imprecacions
quan l'eixut els camps socarra,

i veureu la processó
revoltant La Mola isarda,
que sovint comença amb precs
per finir en acció de gràcies.

Jo us les dono de bon grat,
excel·lent, bella princesa,
per la joia que al meu cor
inefable haveu encesa,

i us demano que dels fruits
exquisits que el vostre Hort lleva,
bogalment, com soleu fer,
m'empleneu bé la cistella.


Santuari de la Mare de Déu de Lord, a Sant Llorenç de Morunys.
Foto: PMRMaeyaert

Interior del Santuari
Foto: PMRMaeyaert


Comentaris