GOIGS EN LLAHOR DE SANTA SENORINA, ABADESSA. QUAL FESTA CELEBRA LA ESGLESIA EN LO DIA 22 DE ABRIL.
Santa Senorina de Basto (Vieira do Minho, Portugal, ca. 924 - Basto, Portugal, 982). Senhorinha no era el seu nom de pila, sinó l'apel·latiu afectuós que feia servir el seu pare. La seva mare va morir poc després d'haver-la tingut; el seu pare, llavors, la va consagrar a Déu i pocs anys després la deixà a una dona de molt prestigi moral, Godina, que sembla que era tia seva, qui l'educà. Als quinze anys, Senorina manifestà el seu desig d'ésser religiosa i va refusar el matrimoni amb un noble. El seu pare va fundar un monestir, el monestir benedictí de São João de Vieira (Venaria), on ingressaren la filla i altres dones, essent-ne abadessa Godina. Amb el temps, quan tenia trenta-sis anys, Senorina va esdevenir abadessa i va fer traslladar el monestir de Vieira a Basto, prop de Braga (Portugal. Va morir al monestir, on fou sebollida. Avui és venerada a l'antiga església de l'abadia, avui de Santa Senhorinha.
És especialment venerada al nord de Portugal. Entre els miracles que se n'expliquen, hi ha la guarició del futur rei Alfons III de Portugal, que el seu pare Sanç I va portar a la tomba de la santa perquè el guarís d'una malaltia.
També es deia que Senorina va fer callar unes granotes que molestaven els resos de les monges, que va fer aparèixer grans quantitats de farina al monestir en temps d'escassedat i manca de recursos, i que va fer brollar vi d'una font, encara existent vora el monestir. (extret de viquipèdia)
.
 |
| Santa Senorina de Basto |
Puix que la Bondat divina
Ab lo Cel os ha premiat;
Socorreu, ó Senorina,
Al que á vos acut confiat.
Ab santes inclinacions
De nobles pares nasquereu,
Gojosos veríen qu' éreu
Fruit de ses oracions:
¡Oh! quántes benediccions
Havent tal ditxa lograt.
...
Sigueu lo nostre consol,
Y alcansaunos del Senyor
De nostres pecats dolor,
Perque no tinguem lo dol
De passá per lo crisol
Que mereix nostra maldat.
Santa Senorina de Basto (Vieira do Minho, Portugal, ca. 924 - Basto, Portugal, 982). Senhorinha no era el seu nom de pila, sinó l'apel·latiu afectuós que feia servir el seu pare. La seva mare va morir poc després d'haver-la tingut; el seu pare, llavors, la va consagrar a Déu i pocs anys després la deixà a una dona de molt prestigi moral, Godina, que sembla que era tia seva, qui l'educà. Als quinze anys, Senorina manifestà el seu desig d'ésser religiosa i va refusar el matrimoni amb un noble. El seu pare va fundar un monestir, el monestir benedictí de São João de Vieira (Venaria), on ingressaren la filla i altres dones, essent-ne abadessa Godina. Amb el temps, quan tenia trenta-sis anys, Senorina va esdevenir abadessa i va fer traslladar el monestir de Vieira a Basto, prop de Braga (Portugal. Va morir al monestir, on fou sebollida. Avui és venerada a l'antiga església de l'abadia, avui de Santa Senhorinha.
És especialment venerada al nord de Portugal. Entre els miracles que se n'expliquen, hi ha la guarició del futur rei Alfons III de Portugal, que el seu pare Sanç I va portar a la tomba de la santa perquè el guarís d'una malaltia.
També es deia que Senorina va fer callar unes granotes que molestaven els resos de les monges, que va fer aparèixer grans quantitats de farina al monestir en temps d'escassedat i manca de recursos, i que va fer brollar vi d'una font, encara existent vora el monestir. (extret de viquipèdia)
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada