divendres, 28 de febrer de 2014

No ploris si m'estimes... (de sant Agustí)

No ploris si m'estimes
Si coneguessis el do de Déu
i allò que trobaràs al cel...
Si poguessis sentir el cant dels àngels
Si veiessis els horitzons i els nous camins per on vaig ara..
Si per un instant contemplessis l'harmonia i la bellesa que jo contemplo...

Tu m'has vist i m'has estimat
al país de les ombres...
i ¿no esperes veure'm i estimar-me al país de les realitats eternes?
Creu-me...
Quan la mort vingui a desfer els teus lligams,
com ja ha desfet els que a mi m'encadenaven...
Quan arribi el jorn que Déu ha fixat
i tu vinguis a aquest cel on jo t'he precedit...

Aquell dia tornaràs a veure'm
sentiràs que et segueixo estimant
i trobaràs de nou el meu cor,
encara més ple d'amor.

Tornaràs a veure'm, transformat i feliç,
ja no esperant la mort;
i caminaré al teu costat donant-te la mà
pels nous viaranys de llum i de vida...
Eixuga les llàgrimes i no ploris si m'estimes...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada