GOIGS DEL GLORIOS MARTIR SANT LLAMBERT, BISBE DE TRAJECTO; LO COS SANT DEL QUAL
ESTA EN LA IGLESIA COLLEGIATA DE LLADÓ.
Puix que vostre gran favor
|
|
Sant Lambert o Llambert. Ajuntament de Münster. Foto: STBR. |
Puix que vostre gran favor
es de tan valor ab Deu:
dels quius reclaman de cor
Sant Llambert nous olvideu.
Pares Nobles, y molt richs
vos doná Trajecto en Fransa,
de son Rey tant grans amichs
com se sab per sa privansa:
inclinantvos al amor,
y servici Sant de Deu.
...
En Leodio foreu mort,
en Trajecto sepultát,
y en Lladó (per sa gran sort)
despres de temps trasladát:
y venerát ab amor
per los tants miracles feu.
...
Puix ab Deu nostre Senyor
en la Gloria tant podeu:
dels quius reclaman de cor,
Sant Llambert nous olvideu.
|
|
Puix sempre haveu escoltat al qui s'encomana a Vós sigueu el nostre advocat ¡oh Sant Lambert gloriós! Vostra familia fou noble, vostres pares cristians, i a Maestrich, el vostre poble, vareu tenir mestres sants. Foreu deixeble estimat de Landoald, mestre zelós. ... |
|
| Església parroquial de Santa Maria de Lladó, oh hi havia una capella dedicada al sant. Foto: PMRMaeyaert. |
El seu dies natalis se celebra el 17 de setembre. La veneració del sant va
propagar-se molt ràpidament al territori del bisbat de Lieja i a l'Alemanya
actual. El príncep-bisbe Rudolf de Zähringen, nadiu de Friburg, va portar una
relíquia a la seva ciutat natal el 1191. Des d'aleshores, Lambert va ser el
segon patró de la ciutat, junts amb Sant Jordi.
El sant va donar el seu nom a diverses localitats a Bèlgica a Sint-Lambrechts-Woluwe, Lasne-Chapelle-Saint-Lambert, Tourinnes-Saint-Lambert, Sint-Lambrechts-Herk i Val Saint-Lambert; als Països Baixos a Sint-Lambert-Wulpen, a Alemanya a Lambrecht.
La tradició catalana diu que Lambert era pagès i que, malgrat no haver anat a escola, fou bisbe i sant. Era un dels patrons antics de la pagesia de la Catalunya Vella. Unes relíquies del sant arribaren al segle XIV a la canònica de Santa Maria de Lladó, i l’any 1353 el bisbe de Girona concedí el permís de culte a Sant Lambert en aquesta església i les seves filials. Cada any, el dia 17 de setembre, se celebrava al poble la seva festa. De la comarca i de la Garrotxa hi arribava gent que recollia oli de la llàntia del reliquiari i se n'untava l'orella, ja que era invocat contra el mal d'orella. L'almoina que s'hi havia de deixar, però, no havia de ser gran, ja que es deia que si era excessiva, el sant s'ho prenia com un suborn i intensificava el dolor en comptes de guarir-lo. D'aquí que se'n digui:
«Al bací de Sant Llambert, qui més hi fa, més hi perd».
El sant va donar el seu nom a diverses localitats a Bèlgica a Sint-Lambrechts-Woluwe, Lasne-Chapelle-Saint-Lambert, Tourinnes-Saint-Lambert, Sint-Lambrechts-Herk i Val Saint-Lambert; als Països Baixos a Sint-Lambert-Wulpen, a Alemanya a Lambrecht.
La tradició catalana diu que Lambert era pagès i que, malgrat no haver anat a escola, fou bisbe i sant. Era un dels patrons antics de la pagesia de la Catalunya Vella. Unes relíquies del sant arribaren al segle XIV a la canònica de Santa Maria de Lladó, i l’any 1353 el bisbe de Girona concedí el permís de culte a Sant Lambert en aquesta església i les seves filials. Cada any, el dia 17 de setembre, se celebrava al poble la seva festa. De la comarca i de la Garrotxa hi arribava gent que recollia oli de la llàntia del reliquiari i se n'untava l'orella, ja que era invocat contra el mal d'orella. L'almoina que s'hi havia de deixar, però, no havia de ser gran, ja que es deia que si era excessiva, el sant s'ho prenia com un suborn i intensificava el dolor en comptes de guarir-lo. D'aquí que se'n digui:
«Al bací de Sant Llambert, qui més hi fa, més hi perd».
|
| Santa Maria de Lladó. Foto: Josep Maria. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada