Oh Verb, Paraula eterna, doll del Pare,
llambreig de Tu mateix sempre present,
no ets el so que ens ve a mercè del vent,
sinó l'Anyell que es lliura damunt l'ara.
Ets carn de nostra carn vers el conflent
de dues aigües de misteri: clara
l'una i tèrbola l'altra, cara a cara
el terme i l'infinit, gleva i forment.
Germà per llei de sang, llevat, saó
de l'Esperit de foc. Que la llavor
no caigui en la tenebra, i que l'orgull
no ofegui mai l'espiga d'or, perquè
no viuria de llum, buida de fe.
I jo, enemic, hi sembraria jull.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada